L’art de llegir

En aquests gairebé dos anys que porto escrivint la meva col·laboració habitual al BonDia els he parlat de moltes coses, però principalment de literatura, de llibres, d’autors i de tot allò que envolta aquest meravellós univers. Sí, ja ho sé, encara queda molta cosa per dir i molta feina per fer. 
 De moment ja els he parlat de l’art d’escriure, de les edicions de Dickens en català, d’algunes recomanacions d’algun llibre que m’ha semblat prou interessant, de la gegantesca Enciclopédie de Diderot i companyia, de l’aniversari de Dante Alighieri, de la Cirerada de Ca n’Homs, de Schopenhauer, de Morell, de llegendes de Flaubert i de la vital importància de traductors i correctors i de la seva grandiosa i desconeguda feina. 
 Avui, però, m’agradaria parlar-vos de l’art de llegir.
 Si preguntéssim pel carrer “què s’ha de llegir?” segurament la resposta més comuna seria “de tot! S’ha de llegir de tot”. I ben segur que aniria acompanyada d’aquell tòpic, que de tan repetit, ha anat perdent força: “El saber no ocupa mai espai”. Bé, no sé què dirien d’aquesta frase alguns directors i directores de biblioteques nacionals que s’han vist obligats a regalar milers de llibres, senzillament, per manca d’espai. Almenys, a casa meva, els puc ben assegurar que el poc que sé, sí que ocupa molt d’espai i, segons la meva dona, potser massa... 
Bromes a part, i tal com diu aquella cita d’Hipòcrates, “Ars longa, vita brevis” (l’art del coneixement és llarg, però la vida és breu) i, per tant, com que el temps és limitat, no ens quedarà més remei que seleccionar el que vulguem llegir, encara que només sigui per una qüestió de temps, donat que és impossible llegir-ho tot. 
 Un dia ja els comentava que a l’Estat espanyol, per posar un exemple, s’editen cada dia més de dos-cents llibres. És a dir, més de setanta mil llibres a l’any. Déu n’hi do! Però el món editorial –què hi farem!– funciona així. Moltes vegades, massa, es valora més la quantitat que no pas la qualitat. 
 Un dels editors més salvatges i exitosos que he conegut tenia un lema que, per cert, li funcionava molt bé: Com més quantitat de llibres editi, més espai ocupo a les llibreries. Tant li feia si es venien o no. Jo ocupo tants metres quadrats, d’aquelles taules principals... i, tot emulant aquell futbolista holandès (Johann Cruyff): “mentre jo tingui la pilota el rival no em fa gens de por ni em pot posar en perill”. És a dir, on hi hagi un llibre meu, no n’hi haurà cap d’altre. Frase molt cruel, però econòmicament estudiada. 
 A més, tot allò que no ven –ni es vendrà– ja ho reciclarem amb altres best-sellers infumables, com deia el magnífic Antoni Morell, i així tornarem a fer girar la inacabable roda al llarg de tots els temps.
 Llegir és parlar directament amb la saviesa i la possibilitat de fer-ho amb els morts, com deia Borges, i encara que, reconeguem-ho, a la majoria de la gent no li agrada llegir, a tots els agradaria haver-ho fet. Això, que és una gran contradicció, tindria tantes explicacions com per omplir un bon llibre o una gran enciclopèdia. 
Ara que arriba Sant Jordi comprarem aquella rosa i aquell llibre, i l’únic que els voldria demanar és que seleccionin bé les seves compres i, sobretot, que no fem de l’amor i de la cultura un mercadeig per omplir l’expedient i que aprofitem i gaudim al màxim d’aquesta festa tan nostra i tan bonica. Tot i que un servidor té molt clar que ni tots els llibres són per a tothom i també que, com que n’hi haurà infinitat, alguns no seran per a ningú. 
Moltes gràcies per llegir-me.