L’art de no tenir paraula

No hi ha res més molest que tractar amb persones que no tenen paraula. Mireu, que la vida n’és plena. Parleu amb qui volgueu d’aquest tema, sempre sorgeix alguna anècdota sobre aquell de qui no et pots fiar, d’aquella que no paga mai, o d’aquells que tenen unes penques de l’alçada d’un campanar.

Aquesta malaltia –si es vol ser caritatiu– té repercussions. Evidentment, n’acaba tenint a la vida dels que no compleixen amb el que hagin promès. Però, malauradament, també té els seus efectes sobre els altres, els qui anem per la vida d’innocents. I això ho farem durant un temps. Però després de cremar-nos els dits un parell de cops, acabarem malfiant-nos gairebé de tothom. Amb raó, o sense.

Els juristes tenen un terme, que és la seguretat jurídica. Aplicada a les lleis, vol dir que cadascú ha de poder conèixer les normes, entendre-les, i no tenir dubtes sobre la seva aplicació efectiva. Aplicada a les relacions entre persones, implica que un es pugui fiar que qui té al davant complirà amb el pactat. Si hem quedat per una compravenda, el comprador ha de poder tenir la certesa que el venedor li estigui venent un producte en un estat correcte i, si no és així, que tingui algun mitjà legal que li permeti obligar l’altre a rectificar. De la mateixa manera, el venedor ha de poder estar relativament segur de poder cobrar, en temps i en hora. Sinó, ha de disposar d’un mecanisme efectiu que li permeti obligar l’altre a pagar. Quan es parla del lloguer d’immobles, la situació és la mateixa: el llogater ha de poder estar tranquil dins casa seva, i el propietari també ha de poder confiar  que cobrarà el que li pertoca cada mes.

La realitat que tots coneixem és que la grandíssima majoria de nosaltres complim amb el que prometem. Però, malauradament, sempre hi ha un petit percentatge que no ho fa. Aquesta situació crea un risc. Quan faig una obra, estic realment segur que el client em pagarà el que em deu el dia de l’entrega? Com me’n puc assegurar? Si llogo alguna cosa, com podré gestionar la relació a vegades tumultuosa amb un que no paga, a vegades durant anys, per imperatiu legal?

Davant d’aquest risc, la gent de seny es torna cauta. En comptes de tractar amb el primer vingut, prefereix esperar. Vol assegurar-se de qui té davant, valorar si és de fiar, i demanar referències. En cas de dubte, potser serà millor no tancar el tracte. Potser això voldrà dir que els preus del mercat pujaran, si es tracta d’un bé escàs, i hi ha més demanda que oferta. Com sempre, podem estar segurs que els sants pagaran pels pecadors. Com sempre ha estat. I ho podem lamentar.

Per cert, i per anar acabant: els meus comentaris en aquest breu escrit no van dirigits contra ningú en particular. I d’això, en teniu la meva paraula.