L’art del segle XXI: canvis estètics?

Parlar de canvis estètics en l’art més actual és tremendament generalista, considerant que cada artista és un món expressiu amb una estètica i un concepte propi. De tal manera que cada artista suma a la configuració d’una visió global d’un art, el del segle XXI, que per definició és absolutament eclèctic. Si bé no podem parlar de canvis, sí que podem parlar del naixement d’una nova tendència marcada per la bellesa, el pigment i les formes.
Fem un breu repàs:
Les instal·lacions van ser protagonistes en l’art de finals del segle XX. Aquestes podien tenir diferents camps de treball i, principalment, en trobàvem tres: instal·lacions escultòriques, instal·lacions en videoart o instal·lacions conceptuals.
Sota el meu criteri hi va haver un ús i abús d’instal·lacions perquè en elles es va veure un nou camp d’expressió artística. Moltes d’elles concebudes com efímeres, altres queden per a la posteritat. Impactants és el denominador comú en totes elles, encara que jo em quedo amb unes poques, poquíssimes: els iglús de Mario Merz, les instal·lacions escultòriques de Ri-chard Serra i Cristina Iglesias, les instal·lacions conceptuals de Dan Flavin i Jenny Holzer i finalment, les instal·lacions florals de Rebecca Louise Law.
La moda de les instal·lacions va arribar per quedar-se, així es constata en artistes tan cotitzats com Ai Weiwei o Theaster Gates.
Però està naixent una nova tendència, un art més estètic on les formes i els colors de la pintura tradicional estan fent-se un lloc en l’art més actual.
Un dels artistes que encarna el naixement d’una nova tendència és el també cotitzat i top 10 Damien Hirst. Hirst va esclatar a la fama com artista amb les seves instal·lacions conceptuals d’animals submergits en cloroform dins d’enormes peixeres. L’obra més recent de Damien Hirst, i especialment la realitzada per a la Foundation  Cartier, Cerisiers en fleurs, ens presenta un retorn cap a la pintura contemporània de finals del segle XIX i principis XX, on el joc de formes, colors i textures prenen el pols a una estètica en clau de bellesa. Cerisiers en fleurs es podrà veure a la mencionada fundació a la primavera 2021.
Si bé aquesta tendència cap un retorn a les sensacions que provoca la contemplació de la bellesa és evident, cal dir que el joc de nous materials, suports i els enormes formats actuals accentuen de forma sublim l’objectiu de submergir l’espectador en un món plenament estètic. Per tant, no és d’estranyar que a partir d’ara veiem en espais expositius, col·leccions d’art i espais marcats per les noves tendències, obres colorides que es mouen entre la figuració i l’abstracció o simplement colors que juguen capritxosament amb les formes com l’obra de la veterana Yayoi Kusama. 
Per acabar, cal anotar la cada cop més visible presència d’artistes art  & craft dins d’un art pluridisciplinari que configura el panorama creatiu del nostre present. En aquest sentit, cal recordar que grans artistes com Picasso, Miró i Chagall van integrar dins la seva producció obres amb tècniques pròpies de l’artesania com són la ceràmica, el tapís o el vidriat.
Ernest Gamper, Michael Lloyd o Catriona MacKenzie, entre molts d’altres, ens presenten objectes quotidians on les formes realitzades amb fusta, vidre, metall o ceràmica ens evoquen novament cap al món de la bellesa.
És la presència indiscutible de la bellesa, entesa com a tal, la nova tendència que es dibuixa en l’art més actual?