L’art sacre de Josep Oromí

Quan Edgar Degas va dir que “un quadre ha de ser pintat amb el mateix sentiment amb què un criminal comet un crim”, vull pensar que el noble bretó defensava la passió a l’hora de fer les coses i no el crim, si bé algunes de les obres d’art que veiem avui exposades són més dolentes que un criminal!
Avui parlaré d’un artista, apassionat com pocs i no tan reconegut com mereixeria, que va deixar la seva empremta artística a l’interior d’alguns llocs de culte del nostre país. Potser per això no se’l coneix gaire: avui es prega més a les xarxes que als temples.
M’estic referint a Josep Oromí i Muntada (1837-1915), fill de Coll de Nargó que durant 44 anys va dedicar-se al noble art de la pintura. Oromí va ser l’autor de les malaguanyades pintures que vestien els murs del nostre estimat i insensiblement cremat Santuari de Meritxell. Les va pintar l’any 1866. També li fou encarregada la decoració dels murs de la capella de la Casa de la Vall l’any 1882, sota l’advocació de Sant Ermengol, patró del Consell General. Avui les pintures descansen als magatzems de Patrimoni Cultural.
A Sant Joan de Sispony, Oromí va decorar-ne el 1867 el presbiteri i l’arc triomfal amb pintures murals al tremp de cola amb la tècnica del trompe-l’œil, que feia servir en totes les seves obres. Al lateral esquerre del presbiteri es pot llegir “MAJOREM HAC DILEXIONEM NEMO HABET, UT ANIMAM SUAM PONAT QUIS PRO AMICIS SUIS” (“Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”). Hauríem de llegir-ho més sovint per no oblidar-ho.
L’església de Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera també conserva les pintures murals d’Oromí, del darrer terç del segle XIX. Com explica amb encert el bon amic Robert Lizarte, a la transfiguració del Senyor veiem Moisès a la dreta de Crist amb les taules de la llei on, curiosament, falta el sisè manament (“No cometràs adulteri”). Deixo als lectors opinar sobre la subtilesa encampadana.
A Sant Ermengol de l’Aldosa les pintures murals d’Oromí, realitzades al tremp sobre una tela aplicada a la paret, les inscripcions ja són en la llengua nacional en lloc de llatí i no hi falten núvols. Oromí també pintà alguns quadres a l’oli, com el de Sant Josep i el Nen Jesús o el de Santa Llúcia que avui es poden veure al Museu d’Art Sacre de la parroquial d’Encamp. També se li atribueix una Santa Úrsula que custodia Patrimoni, i un Ecce Homo que es troba a  Sant Ermengol de l’Aldosa, a més de quatre Ànimes del Purgatori, avui als murs de Sant Joan de Sispony, Sant Ermengol, Sant Serni de Canillo i Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera.
Igualment se li atribueixen pintures de Monuments de Setmana Santa com la de Sant Corneli i Sant Cebrià o Sant Iscle i Santa Victòria, i un frontal d’altar de Santa Eulàlia que descansen a Patrimoni. Pot o no agradar el que feia, però no oblidem el que deia Elbert Hubbart: “Hi ha alguna cosa molt més escassa, fina i estranya que el talent. És el talent de reconèixer els talentosos”.