Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de HMas

Hèctor Mas

Cineasta

 

 

L’artesania




Fa mesos (i anys en realitat) que l’ordinador ha esdevingut un estri essencial en l’activitat del nostre dia a dia. Amb el confinament, però, aquesta necessitat d’estar enganxats a la pantalla s’ha accentuat de forma alarmant: estudiar, teletreballar, veure pel·lícules, parlar amb amics i familiars, estar al dia de les notícies... Vivim en una societat i en una època en què tenim la falsa sensació d’estar més connectats que mai. Però connectats amb qui? O a què? No sé a vosaltres, però jo he acabat saturat i en més d’una ocasió m’han vingut ganes de llençar tots els artilugis per la finestra.
Afortunadament el confinament també ens ha obligat a passar estones d’avorriment que, un cop superades, ens han empès a recuperar activitats oblidades o pendents de provar. Des d’aprendre a fer ganxet fins a cuinar un pastís, tant se val. Activitats fetes totes elles amb les nostres mans. Pràctiques que requereixen paciència i que no donen resultats immediats, però que un cop finalitzades aporten un grau de satisfacció altíssim. El que vinc a dir és que aquelles pràctiques que fem amb les mans, i que neixen de la nostra necessitat de crear, poden resultar molt més enriquidores del que ens pensem. Al mateix temps, ens permeten viure connectats amb nosaltres mateixos i amb el moment present.
En el meu cas, per exemple, he recuperat la pràctica de fer talla en fusta tal com m’ha ensenyat en moltes ocasions el meu padrí. Anant una mica més enllà, les hores que he dedicat a fer musicadura també m’han dut a reflexionar sobre la pèrdua de l’activitat artesanal que hem anat patint en els darrers anys. Una llàstima! Andorra era un país ric en aquests tipus d’activitats. Casualment, un bon amic em mostrava l’altre dia una guia d’artesans publicada per la Xarranca quan es va fundar. No us en sé dir la data exacta, però devia ser de finals dels anys noranta. Ens va sorprendre comprovar com a Sant Julià hi havia gairebé tants artesans com en la resta de parròquies juntes! Què se n’ha fet, de tot aquest patrimoni? Com pot ser que no li donem el valor que mereix?
Si estigués a les meves mans, posaria facilitats als artesans encara existents al país perquè poguessin venir a Laurèdia a desenvolupar la seva activitat. Ja sigui mitjançant la cessió d’espais o dinamitzant el consum dels seus productes. Podríem esdevenir de nou un punt de referència per a l’artesania i això aportaria un gran valor turístic, econòmic, cultural i social. I si a més a més es pogués concloure d’una vegada per totes l’enquistat projecte del Centre d’interpretació dels antics oficis, la jugada sortiria rodona. No en tinc cap dubte!

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic