L'artista i l'obra
Voldria fer una anàlisi sobre alguna cosa que em crida l’atenció i m’agradaria que poguéssim tenir un debat seriós, així que si us plau, tota persona propensa a aquesta moda millennial d’ofendre’s a la mínima, sense pensar ni tenir intenció de fer-ho, que canviï de pàgina, sigui en la versió paper o del web.
El tema és simple, estimat lector: la teva manera d’apreciar una obra d’art està condicionada pel coneixement que tens de la vida personal de l’artista?
És una qüestió subjectiva, cosa òbvia d’altra banda, i que sempre ha succeït, però s’està incrementant a través de les xarxes socials. Dia sí dia també, veiem crides a boicots contra artistes que per diferents raons reben l’escarni públic i la seva obra es veu compromesa.
Lamentablement, la majoria dels últims casos tenen a veure amb abusos de tota mena. Abans de res, vull deixar clar –per si algun millennial s’ha resistit a abandonar aquest article– que condemno i rebutjo tota mena d’abús, de qualsevol forma i sota qualsevol circums-tància. Si una persona comet un delicte ha d’anar a la presó. Però, quina culpa en té l’obra? És per això que amb el temps he après a separar l’obra de l’artista.
Darrerament, la llista de casos és molt gran. Tenim el productor de Hollywood Weinstein, l’actor Kevin Spacey, que va ser retirat de la temporada final de la sèrie House of Cards, i el comediant Louis C. K. Crec que la decisió d’apartar-los dels respectius projectes és encertada fins que la justícia determini un veredicte.
Però, i l’obra? Quan passen aquestes coses, les xarxes esclaten demanant que ningú en consumeixi els productes, i després de pensar-ho durant un temps llarg, vaig arribar a una conclusió: la indignació és directament proporcional a la contemporaneïtat.
El pintor Caravaggio va viure els seus últims anys exiliat per haver assassinat un home i moltes de les seves millors obres corresponen a aquest període. Picasso, diguem-ne, no era la millor persona del planeta, sobretot si mirem la manera com es relacionava amb els seus amants, comportament pel qual avui seria més que repudiat, però tot això sembla que no preocupa ningú, ja que els museus segueixen plens d’obra seva i de gent que la vol veure. Per què serà? Moltes vegades, la informació sobre determinades situacions té a veure amb la cultura, i ja sabem que no n’anem gaire sobrats, darrerament.
Si veiéssim unes aquarel·les i diguéssim que ens agraden, canviaria la nostra opinió després de saber que eren les aquarel·les pintades per Hitler, molt abans de ser qui va ser? Si la resposta és sí... quina culpa tenen aquestes aquarel·les?
Perquè si la nostra visió de les coses és tan efímera i voluble, al final els nostres valors duraran el temps que triga una piulada a ser trending topic.
O potser algú sap o es va preocupar per saber com va seguir la causa judicial de Kevin Spacey? Ja deia jo...