Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

L’assassinat del copríncep




En els 740 anys d’història del nostre Principat la llista de coprínceps francesos i episcopals ha estat llarga, i els conflictes entre alguns d’ells a bastament coneguts. Però avui m’agradaria rescatar de la memòria col·lectiva –com diria el sociòleg Maurice Halbwachs– un episodi que va consternar França i la resta del món ara fa 408 anys.
El seu protagonista és Enric IV, rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan, rei de França i, evidentment, copríncep d’Andorra. Va ser el primer Borbó que va regnar a França, malgrat que es declarés enemic de l’aigua i del sabó –la seva esposa quasi perd el coneixement la nit de noces per la pudor que desprenia el monarca–, i també un rei estimat pel seu poble. La consigna frase “un pollastre a les olles de tots els camperols, tots els diumenges” resumeix perfectament la seva política: fer feliç els seus súbdits no solament amb conquestes, sinó també amb pau i prosperitat
Però cal no oblidar que França estava sacsejada per les contínues guerres de religió, fruit de les disputes entre catòlics i calvinistes, coneguts com a hugonots. Enric IV, tot i que es va convertir al catolicisme per accedir al tron de França –després de pronunciar la cèlebre frase: “París bé val una missa”–, mai va deixar de practicar el calvinisme, d’aquí la ferma oposició que sempre va tenir del Sant Pare i del rei Felip II d’Espanya.
Quatre anys després de l’ascens al tron signava amb Espanya l’anomenada Pau de Vervins, per la qual Felip II renunciava a intervenir en els assumptes francesos i reconeixia la legitimitat del Borbó. Si bé Enric IV ja havia patit un intent d’assassinat l’any 1594 a mans de Jean Châtel, de només 19 anys i fill d’un venedor de llençols, poc s’imaginava que setze anys després, el 14 de maig de l’any 1610, tornarien a atemptar contra ell quan tornava de visitar el ministre de Finances i gran amic seu, Maximilien de Béthune, primer duc de Sully, que estava malalt.
Havia pujat al carruatge quan va topar-se dues carretes que li impedien el pas: d’una d’elles va sortir l’assassí, que li va clavar dues punyalades mortals. Era François Ravaillac, un catòlic de 32 anys que va créixer en l’odi als hugonots per les bestieses que –sembla– havien fet a la seva ciutat natal, un enclavament catòlic dins d’una comarca hugonot: arrasar esglésies, profanar tombes, utilitzar les piles d’aigua beneïda com a menjadores per als seus cavalls...
Ravaillac va ser condemnat a mort i tretze dies després de l’assassinat va ser marcat a diverses parts del cos –pit, malucs i cames– amb ferros roents. La mà executora del crim va ser cremada amb sofre i en les ferides li van abocar una barreja de plom fos, oli bullent i resina ardent. Després el van lligar de mans i cames a quatre cavalls i va ser desmembrat. Finalment, els seus membres van ser passats per la figuera.
Potser els seus botxins haurien d’haver escoltat l’emperador Marc Aureli quan deia que la veritable manera de venjar-se d’un enemic és no assemblar-s’hi...

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte