L’‘atractiu’ d’una Lliga de tres voltes

“La lliga andorrana és una competició que està creixent, cada cop és més professional. Té moltes coses bones, però també d’altres de dolentes. Principalment, el fet de tenir pocs equips i repetir molt sovint els rivals”. Aquestes paraules pertanyen a Richard Imbernón, l’entrenador del Vall Banc FC Santa Coloma –es podria dir ja exentrenador perquè el curs ja ha acabat. L’equip que ell entrenava ha guanyat enguany el triplet (Supercopa d’Andorra, Lliga Multisegur Assegurances i Copa Constitució Protecvall). Imbernón i el seu equip han aconseguit les últimes cinc lligues. Per tant, han jugat les últimes cinc prèvies de la Champions League. Aquesta reflexió, doncs, no prové d’un tècnic perdedor, sinó d’un de guanyador. Quin és l’atractiu d’una lliga de tres voltes i un play-off pel títol i un altre de descens amb vuit equips? Anar a la competició europea i cobrar un bon dineral  per cobrir els pressupostos? És cert que la lliga està creixent. Molts jugadors de fora. Alguns tenen un nivell elevat i d’altres, no tant. En contrapartida,  alguns clubs no tenen una gestió professional i d’altres en fan les mil i una per portar jugadors de fora i competir per entrar dintre del grup dels privilegiats. Tot és més professional que abans, però encara queda moltíssim per dir que ja han fet el pas definitiu. Queda molt per fer i, de moment, és una competició amb pocs equips i força monòtona que als mateixos jugadors i tècnics –en especial als que venen de fora– els sobta. Enguany, la sorpresa més positiva ha estat l’Engordany per dir, per primer cop, que no sempre guanyen els mateixos. L’autocrítica de tots seria un bon primer pas.