L’audiovisual no s’atura

Si heu tingut l’ocasió de passejar-vos per les rodalies del llac d’Engolasters aquests darrers dies, possiblement haureu tingut la sensació de fer un viatge en el temps. De transportar-vos uns quants anys enrere i de conviure amb uns personatges sortits de la postguerra. Es tracta de l’equip de El fred que crema, una producció catalanoandorrana dirigida per Santi Trullenque i protagonitzada pel Roger Casamajor i la Greta Fernández. Un projecte sensacional del qual s’ha sentit a parlar i molt a casa nostra. I del qual estic convençut que encara se’n sentirà a parlar molt més. Creieu-me.
S’ha de tenir en compte que projectes com aquest són una gran oportunitat per a tots. Són una molt bona manera de donar sortida professional al talent local o noves oportunitats per als qui comencen, és ideal per exportar la imatge del nostre territori i, sens dubte, una possible via per diversificar l’economia d’un país que, ara més que mai, ha de trobar noves fórmules per tirar endavant. Com sempre, però, cal una major implicació institucional perquè tot això es consolidi definitivament. Si bé és cert que en els darrers anys s’han fet grans progressos, encara queda molta feina a fer. Però temps al temps.
Aquest rodatge és només la punta de l’iceberg de tot el que s’està fent al país a nivell audiovisual i de tot el que està per venir. Fa tot just un any dedicava un article a comentar les bones perspectives de futur d’aquest sector. I avui, tot i estar immersos en plena pandèmia, em reafirmo en el que vaig comentar: Andorra està despertant i el sector creix exponencialment. M’atreviria a dir que s’estan assolint uns nivells de quantitat i qualitat equiparables als de les arts plàstiques o la música, disciplines més assentades al Principat.
És gratificant veure com cada setmana es pot sentir a parlar d’algun que altre projecte que s’està desenvolupant, rodant o estrenant. Ja sigui en xarxes socials, a través del boca-orella o en mitjans (bé, en aquells mitjans que hi paren atenció, perquè no tots donen el mateix tracte a la cultura, lamentablement). I no parlo només de curtmetratges i llargmetratges! L’audiovisual en totes les seves formes està a l’alça.
És d’agrair la bona rebuda de les activitats proposades en el marc de La cultura no s’atura, on un dels objectius era mostrar als espectadors tota aquesta feina esmentada. A més, també ha servit per fer pinya en un sector que, no us enganyaré, havia quedat força fragmentat ens els darrers temps. No sabem què ens depararà el futur, però el que sí que puc assegurar és que el sector audiovisual encara té molt a dir.