Aquests dies certs companys i coneguts m’han estat preguntant sobre la nova moda de les monedes virtuals. A part del ja clàssic Bitcoin, n’hi ha d’altres com els Ethereum, Monero, Litecoin o, fins i tot, Dogecoin –una moneda que es va crear gairebé com una broma. Aquestes monedes han aparegut al llarg dels últims cinc anys, aproximadament, i un gran nombre de propostes han arribat a valoracions del mercat superiors als mil milions de dòlars. En el cas del Bitcoin, estem parlant d’uns 250.000 milions, aproximadament.

Però què hi ha darrere de tot això? En primer lloc, cal recordar que el que representa cada unitat d’aquestes monedes digitals és tan sols la prova que qui l’hagi creat –o minat, segons la seva terminologia, no massa precisa– ha acomplert una certa quantitat de feina. Atenció, però, ja que aquesta feina no es pot considerar útil. En realitat, consisteix a resoldre problemes matemàtics difícils per intentar endevinar-ne la solució moltes vegades. Sense temor d’exagerar gaire, és qüestió d’anar-ho provant fins a trobar un número que satisfaci un seguit de criteris. Com que els problemes són de natura criptogràfica, s’explica que el producte també es pugui dir moneda criptogràfica.

Quin valor té aquesta feina? És clar que, en el món real en què la majoria de nosaltres vivim, no té cap valor intrínsec. Al contrari, el miner va gastant diners en equips informàtics i energia elèctrica per aconseguir uns números que ni tan sols serveixen per a cap finalitat pràctica. Així, és lícit preguntar-se per quina raó el valor d’aquests números ha anat pujant de manera exponencial durant l’any 2017. Hi tenen a veure dos factors.

Tal com recorda Robert Heinlein a Time Enough for Love, un bitllet de banc en realitat només és una promesa que fa el banc emissor de bescanviar el bitllet –a voluntat del seu posseïdor actual– per algun objecte d’un valor equivalent. En els primers temps de la moneda de paper, la promesa era que cada bitllet es podria intercanviar per la moneda equivalent en metall, argent o or. Avui en dia, queda clar que ja no es podrà bescanviar el bitllet per una moneda física –les reserves d’or dels bancs centrals no bastarien– i l’usuari simplement fa confiança al banc emissor que aquesta divisa no deixarà de tenir valor en el futur. Així, és igual si el suport d’aquesta confiança es plasma en un bitllet fet de paper, de plàstic o en una simple entrada en una base de dades.

El segon factor que intervé és el factor especulatiu. Ara mateix els tipus d’interès són tan baixos que els inversors cerquen valors refugi de manera desesperada. És per aquesta raó que els preus de l’or i dels Bitcoins han pujat tant. De moment, es mantenen. Però, què pot passar si la conjuntura econòmica canvia?