Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

L’autopista de Tristaina, un divendres d'agost




Resulta que divendres vam pujar a Tristaina. L’objecció és òbvia: a qui se li acut pujar a Tristaina la vigília de la Mare de Déu? Doncs a nosaltres i a uns quants centenars més de despistats. I aquesta és la qüestió. En descàrrec nostre diré que poc després de les 9 del matí baixàvem del telecabina i enfilàvem l’ascensió. Per davant nostre, potser una desena de matiners. Per darrere, el mateix. I espaiats. Semblava raonable. Però el panorama era tot un altre posem que cap a les dotze del migdia, quan vam decidir tornar: el descens es va convertir en un inquietant eslàlom per esquivar el formiguer d’excursionistes que pujava. Un continu que anava clarament a més. Puc imaginar-me com estaria Engolasters en aquella mateixa hora. Aquella munió de gent que circulava amunt i avall sense distància de seguretat i sovint sense mascareta ens va recordar la incongruència en què ens hem instal·lat amb tota normalitat: el passeig del riu de la capital continua sent sobre el paper de sentit únic, de manera que has de pujar per un costat i baixar per l’altre. El cas és que el passeig és considerablement més ample que el sender que puja a Tristaina, i molt menys transitat en hora punta, posem que un divendres d’agost al pic del migdia. Una incongruència similar es produeix amb els llibres: les biblioteques apliquen la reglamentària quarantena als documents que s’hi retornen, mesura estupenda que no discutirem, però un pot remenar els volums que qualsevol llibreria i tornar-los a lloc sense que ningú es preocupi de retirar-los temporalment ni que sigui per dissimular. De què serveix caminar amb relativa seguretat pel passeig del riu si després te’n vas a Tristaina i allò és un campi qui pugui?

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic