Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Bru Noya

Bru Noya

Periodista

 

 

Lavabos: a quin entro?




Encara no m’he hagut d’enfrontar com el Mark Renton de la novel·la d’Irvine Welsh Trainspotting al pitjor lavabo d’Escòcia, sobretot perquè cada cop em costa més diferenciar entre els d’homes i els de dones. Davant les portes em sento com un marrec de Les cròniques de Nàrnia a l’armari que els serveix d’entrada a un país congelat en un hivern etern i sense Nadal.

Hi ha bars i restaurants que han posat misteriosos missatges en clau i enigmes indesxifrables per Fox Mulder i Dana Scully o Indiana Jones, o codis secrets com els de la sèrie V amb els seus llangardaixos extraterrestres només a l’abast de gent que hagi fet esquí nàutic amb el monstre del Llac Ness o que hagi contribuït a establir vincles d’amistat entre King Kong i el Floquet de Neu.

Com si no en tingués prou a explicar a la barra que vull un tallat dels de sempre i no un d’ecològic amb llet de soja i estèvia i amb el dibuix de la nit estelada de Van Gogh a la crema, sinó que també les he de passar magres en arribar a la porta dels lavabos en i sentir-me víctima d’un contuberni jueu-maçònic. Alguns dels pictogrames quedarien tronats fins i tot com a treball en una escola primària de Madagascar. Això quan no es tracta d’estranyes figures, amb cames que semblen haver patit una liposucció en una clínica clandestina d’Albània, una Barbie transgènica, el David de Miquel Àngel i la Venus de Botticelli, un conill i una serp, un cargol i una femella, Adam i Eva amb fulles de ficus o una foto de Marylin Monroe i de Paul Newman que sempre és millor que la de Clint Eastwood, perquè penso en les dues paraules que pronuncia en espanyol a The Mule i no em surt ni gota o Lionel Ritchie. La seva cara a l’entrada de lavabo d’un bar de moda de Barcelona amb la seva mirada vidriosa i el somriure blanquinós Profidén em va fer més por que esperar assegut a la parada del clípol del River.

Alguns lavabos han estat decorats pel dimoni de Tasmània, n’hi ha amb un disseny que el cervell humà encara no està preparat per entendre, i altres tenen tants miralls que em fan sentir com Orson Welles a La dama de Xangai i tot això sense superar la porta. Perquè si algun dia aconsegueixo saber quin és el meu, em trobaré amb tot un inframón de grafits i de frases presumptament lapidàries perquè ja sabem que a la tomba del Groucho Marx no hi posa res, Walt Disney no està congelat i la muralla xina no es veu des de l’espai. Hi trobo a faltar temes d’actualitat com ara “tan bons no han de ser els taxis si Pitbull els va dedicar una cançó”, “si Pedro Sánchez ha escrit un llibre, tu també pots”, o “recordeu que Veneçuela va exportar els culebrons i Carlos Baute”.

Això si aconsegueixo entrar-hi. No perquè a algunes hores estiguin tan sol·licitats com l’abric Nuptse de The North Face, sinó perquè la darrera tendència en els locals de moda és posar a la porta un sol i una lluna. D’entrada em penso que el sol és masculí i la lluna és femení. Però el sol és una estrella i la lluna un satèl·lit. Això em passa per pensar o perquè em puc esperar a arribar a casa per anar al lavabo.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic