L’avenir

En ocasió de la celebració de la Journée Internationale de la Francophonie, s’ha desenvolupat un fòrum internacional organitzat pel Grup d’Ambaixadors Francòfons de la Unesco. Sota el lema Penser le monde d’après (regards d’auteurs et d’artistes francophones), hi han intervingut intel·lectuals de diversos països africans, asiàtics, europeus i la sola presència americana d’Haití. El motiu de la trobada és iniciar una reflexió innovadora sobre els reptes del món després de la Covid. I el punt culminant serà una publicació impresa que inclourà les propostes ampliades dels participants, que en l’esmentada sessió només han esbossat impressions causals, consideracions sobre la incertesa d’aquest moment suspès i aproximacions a la vora de l’abisme de l’avenir.
La crisi sanitària mundial que estem vivim no té precedents equiparables. Les múltiples conseqüències que se’n deriven (socials, econòmiques, culturals, morals) fan que ens plantegem qüestions crucials. Tot i que molts científics, polítics i economistes han parlat de la situació, el testimoni d’escriptors, artistes i pensadors em sembla inestimable, entre d’altres coses perquè els seus discursos conceptuals i estètics, replets de preguntes abstractes i respostes obertes, imaginen oportunitats de millora a tots els àmbits vitals.
Les vivències de la conjuntura en temps de confinament, les visions durant les successi-ves onades de la pandèmia i les prefiguracions de les possibles repercussions futures mereixen ser proferides de viva veu i ser escoltades atentament. Els drames, les angoixes i les pors es viuen en primera persona, i el testimoni de cadascú, les anàlisis i les quimeres poden servir per trobar solucions inesperades, idees alternatives i relats instructius. Entre el dictat de la raó i la mitificació del sentiment hauríem de trobar un terme mitjà. Tan sols cal veure les hipòtesis desmentides dels experts i les conductes insolidàries dels ignorants. Si mantenim un cert equilibri, segurament no arribarà l’apocalipsi ni tornarem a cap paradís perdut, però tant de bo, en el camí cap a la normalitat d’un món d’aprés, que auguro molt semblant al món d’abans, hàgim fet passes endavant com ara el reconeixement del valor immens de petits canvis que conjuguin drets i responsabilitats.
L’esdeveniment, que es pot seguir en línia a YouTube, de retruc, dona visibilitat a la diplomàcia cultural andorrana, tot esperant noves avinenteses de mostrar a l’exterior els nostres actius artístics, literaris i filosòfics. Així mateix, es remarca el caràcter francòfon d’Andorra, tot esperant una revifada del coneixement i l’ús de la llengua, tan afeblits les últimes dècades, i un reforçament de l’amistat amb el veí del nord i les nacions que tenen el francès, com nosaltres, de riquesa afegida al seu patrimoni.