Hi ha mobilitat més sostenible que desplaçar-se a peu? Potser es pot discutir, però coincidirem en què, si més no, és de les més respectuoses amb l’entorn. Des de les administracions públiques ja fa temps que es fan campanyes perquè deixem el vehicle particular i apostem pel transport públic i per caminar. Andorra la Vella en va fer una, ja fa un temps, simulant un mapa de metro en què s’informava del temps que es trigava a fer el trajecte a peu.
No sé fins a quin punt eren gaire fiables aquells temps i potser caldria actualitzar-los tenint en compte les esperes per creuar segons quina via a què obliguen els respectius semàfors. N’hi ha que aturen la marxa dels vianants fins a 120 segons. Dos minuts! I després només et donen 20 segons per travessar, que depenent de la via és directament impossible sense fer un esprint, i ja no parlo per a la gent gran o amb criatures o si simplement vas arrossegant una maleta. Us diré que és més fàcil creuar la CG3 a l’alçada de Santa Caterina que la Baixada del Molí davant de la Seu de la Justícia.
Després hi ha la qüestió de les obres. Tu vas fent el teu trajecte i et trobes enmig de màquines i runa, sense que cap tanca t’hagi impedit el pas o t’hagi indicat que la via estava tancada. Diria que hi ha un reglament que diu que s’ha de proveir els vianants de ruta alternativa i segura en aquests casos, però massa sovint ens trobem saltant trastos i enmig del trànsit, sense que això preocupi a ningú més que el propi vianant.
N’hi ha que fa temps que practiquem aquest esport d’aventura que és anar a peu. Convido a tots els responsables polítics a provar-lo. La solució és ben senzilla, però més cara que continuar així, si més no mentre no s’hagin de lamentar danys més grans, evidentment.
