Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alan Ward

Alan Ward

Enginyer

 

 

L’avorriment de conduir




Fa unes setmanes us vaig parlar del diumenge, i de les virtuts de poder no fer res en particular durant un dia a la setmana o, possiblement, més dies, si la nostra situació ens ho permet. Resulta que el fet de no fer res a vegades es pot confondre amb l’avorriment. Seria aquell spleen que descrivien els romàntics anglesos a principis del segle XIX, i que els conduïa a cometre alguns dels seus textos i poesies menys connectats amb la realitat. Byron, potser? Efectivament, l’avorriment pot arribar a ajudar el procés de creació.

Conec gent que s’atabala amb el moviment sense parar de la vida moderna. Es volen calmar i, per fer-ho, han de trencar amb el dia a dia. Alguns es dediquen a fer fotocòpies. No és que necessitin especialment aquelles còpies, sinó que la feina mecànica de col·locar els originals, pitjar el botó i recollir les còpies els apaivaga en certa manera. D’altres practiquen algun esport; tinc algun company que em confessa que algunes de les seves millors idees li venen mentre està pedalant.

Conduir també és una activitat que pot produir un cert grau d’avorriment creatiu, sobretot quan es practica en solitari i sobre una certa distància. Una vegada que hom ha acabat de criticar interiorment aquella colla de motoristes francesos que acaben d’avançar la resta del trànsit trepitjant línia continua –la colla de noruecs, igualment motoristes, que em van passar minuts més tard ho van aconseguir respectant escrupolosament el Codi de la circulació– i aquell turista de ciutat que baixa el port de muntanya tocant el fre cada 5 metres –i qui, per cert, portava matrícula d’Andorra–, què queda per ocupar la ment del conductor mentre les seves mans i els peus fan anar la màquina?

El moment de deixar fluir la mecànica i no pensar en res de particular ha estat fructífer. Que ho jutgi el lector: estic apuntant quatre idees que esdevindran aquest article, assegut en un banc de Sort i picant amb dos dits a la pantalla del mòbil. L’acabaré a casa, a l’ordinador. Si ho vull, és clar, i serà en una altra estona en què no m’estigui avorrint al volant. Començo a pensar que m’encararé a la resta de la redacció en un dia en què no estigui fent res en particular, ni tan sols avorrint-me especialment. Potser serà en diumenge, qui ho sap?

De moment, ara que soc a Sort, potser hauria d’aprofitar per intentar trobar l’indret en què va tenir lloc una part de l’acció de la novel·la Wicca. O bé, podria passar per l’establiment de l’altra bruixa d’aquí al poble. Ja està, m’he despertat del meu estat d’avorriment creatiu. Han acabat de fluir les idees, de moment. Però podeu estar tranquils, el meu viatge porta encara uns quants quilòmetres, i estic a temps de fer alguna altra parada digitoescriptòrica, si cal.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte