Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Lawrence Fernsworth (I)




Lawrence Fernsworth va ser un intrèpid reporter del New York Times i el Times de Londres conegut sobretot per les seves cròniques sobre la Guerra Civil espanyola. Va viure a Barcelona durant una dècada i sabem que era soci fundador i president de l’Associació de Periodistes Estrangers a Barcelona fundada el 23 de març del 1933.

El que ens interessa avui és l’article publicat a la revista National Geographic del 1933 on ens explica que entrar a Andorra és com girar les pàgines del temps d’uns quants segles, essent un museu feudal d’Europa on es poden estudiar les institucions i costums feudals que van existir 600 anys abans. Hi viuen unes 5.000 persones sota la protecció de dos cosenyors. No la podem considerar ni República ni Principat i no hi té cabuda cap política moderna. És una terra de lleis sense escriure on els usos i costums es traspassen de pares a fills a través dels segles. Un país sotmès a la somnolència i a l’aïllament que a l’abril es va veure sacsejat per una petita revolució portada a terme pel jovent cansat de no tenir veu en els afers del país. Això pot portar alguns canvis a certs costums que han perdurat durant segles. 

El primer que veu Fernsworth en arribar a Soldeu és un grup de cases grises amb teulats de pissarra i considera que el carrer és un simple pas de mules. Troba allotjament a la fonda Bonell, situada a peu de carretera. A l’interior els pisos estan fets amb taulons i bigues de fusta tallats de forma desigual, hi ha una habitació amb una taula llarga i una altra amb una taula petita, unes fotografies descolorides i mapes penjats a les parets. L’habitació més gran és el menjador de segona classe, reservat als pastors i als alpinistes. L’altra és per als clients de primera classe.

Però el que més va atreure en Fernsworth va ser la cuina on, d’unes clavilles de fusta penjaven pernils, llonganisses i trossos de bacallà, mentre que d’altres claus a la paret, ho feien lluentes olles i cassoles. Mentre seia en un banc prop del foc de la cuina perquè s’assequés la roba humida i s’escalfava, observava “Mother Bonell” preparant el sopar i en Jaume Bonell llegint un diari. Segons l’autor, aquest tenia un gran bec angular d’àliga muntanyenca i els ulls, sota unes celles espesses, eren grisos. Conversant amb en Jaume, va assabentar-se que era un notable del país i que les terres i els ramats en feien un dels homes més rics. Com a patriarca observava les tradicions i conservava intactes les possessions de la casa per transmetre-les als seus successors. 

Descriu la mestressa amb unes galtes ben vermelles que du un mocador gris al cap. Per sopar tingueren truita, bacallà, isard i un deliciós pernil fumat andorrà. Després, en Jaume Bonell, la seva dona, els tres fills, dos o tres clients de segona classe i en Fernsworth es reuniren una altra vegada al voltant del foc de la cuina. Del fill gran precisa que és alt, prim, suficient i segur d’ell mateix i serà ell qui heretarà un dia la terra.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte