L’economia circular a escala domèstica

Fa setmanes que la ministra Calvó i el ministeri de Medi Ambient ens parlen i ens informen sobre l’economia circular. Ens han explicat com el Principat està apostant per ser un actor privilegiat d’aquest sistema econòmic.
L’economia circular fomenta que al país es produeixi riquesa a cost mínim, gràcies al reciclatge i a l’ecoconcepció. Confesso que he hagut de buscar el que s’entén per ecoconcepció! I és el fet d’integrar els criteris de respecte del Medi Ambient a l’hora d’elaborar productes. És a dir, fabricar productes nous amb elements ja usats. 
Així a tots nivells, ja siguin les empreses, les administracions o els particulars, es dona una nova vida a objectes usats. Vaja, que aquest sistema econòmic dona un clatellot a l’obsolescència i a l’economia de consum descontrolat. 
Adeu a l’acte de tirar alegrement a la brossa i tornar a comprar! A més, és possible que el nou objecte adquirit estigui fabricat a partir d’objectes usats que ja no funcionen o que han quedat desfasats. 
És cert que fa anys que ens tenen acostumats a triar les deixalles i que moltes marques d’objectes electrònics, informàtics o de telefonia mòbil, ens demanen l’objecte usat, ja sigui a canvi d’una part del nou o bé donant-nos una petita compensació. Hom suposa que aquest material usat servirà per fabricar-ne de nous.
Alhora, pel que fa a la roba o fins i tot els mobles, no és gens estrany donar-los a altres persones, per usar-los, perllongar-los o donar-los una nova vida. Només cal observar com el mercat de segona mà amb el reciclatge o les botigues de bescanvi creixen com l’escuma. Així, vull creure que en l’economia circular hi ha valors com la solidaritat i la generositat que penetren en les nostres societats de consum i les tornen una mica més humanes.
Però en un altre àmbit i a una altra escala, i on també penso que és interessant l’aposta per l’economia circular al país, és en l’energia.
Som un país consumidor de moltíssima més energia de la que produïm. Importem quasi el 80% de l’energia, i fa dècades que el país s’abasteix important-la a costa d’un impacte mediambiental considerable. 
Dit això, el fet és que Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i les mútues estan desplegant accions per revertir la tendència i donar al país més independència energètica. S’han creat centrals de cogeneració i de miniproducció hidroelèctrica, però el camí és encara molt llarg i hi ha un ventall considerable de possibilitats de producció energètica alternativa al país. 
L’exemple més exitós, ara per ara, és la planta de cogeneració del centre de tractament de residus, CETRA SA, que gràcies a l’energia que produeix pel tractament de residus, aquest hivern vinent abastirà, a més del complex esportiu i la guarderia dels Serradells, 2.000 llars d’Andorra la Vella en calefacció i aigua calenta.
Em convenç menys la planta de cogeneració d’Incles, ja que per produir l’energia s’ha d’importar el gas i el principi de la cogeneració i de l’economia circular és produir a partir del que usem i consumim a casa. Sense haver d’importar energia!
Per acabar, i tenint en compte la quantitat d’hotels i de restaurants que tenim, que no solament consumeixen molta energia, sinó que en produeixen, es podria imaginar recaptar-la i redistribuir-la. 
Seguint el que es fa a ciutats com Viena i prenent el model de la planta de Cetrasa es podria crear una xarxa de cogeneració que recapti tota l’energia produïda per a l’ús, per exemple, de les rentadores, assecadores i altres aparells, per ser reutilitzada al país.