Aquestes setmanes estiuenques he llegit la novel·la Les ingénieurs du chaos, de Giulano da Empoli. Hi descriu els fenòmens populistes que estan redibuixant les relacions internacionals tant en l'àmbit polític com geoestratègic i geoeconòmic. Les xarxes socials no són naturalment vesades a les conspiracions, però la realitat fa que els complots que s’hi construeixen provoquin emocions fortes, polèmiques, indignació o ràbia que els usuaris expressen només amb un clic, de manera anònima i amb un efecte multiplicador.
Aquest clic o reclic fomenta en un tres i no res una contrarevolució amb el rebuig al que és políticament correcte, a tot el que sigui woke i a tot el que sigui liderat per les elits de sempre als cercles de poder. Aquest moviment, que ara és planetari, és el que els líders i els estrategues populistes han entès i que fomenta el seu capital polític i unificador, mentre que la resta l’observem astorats i amb poca capacitat de reacció. Les notícies d’aquest estiu ens han mostrat que Da Empoli ja va analitzar el 2016 amb una precisió infinita el que està passant sense filtres el 2025. A saber: que només compten i imposen la seva visió en una negociació internacional els estats amb líders que són riquíssims, poderosos i agosarats. Els altres o bé són convidats amb el dret a escoltar, o bé són convidats amb el dret a acatar sense tenir ni veu ni vot. Els exemples d’Ucraïna i els seus aliats o el de Gaza deixada de la mà de Déu són fefaents.
Però les dues lectures que més m’han colpit aquest estiu −molt més íntimes, delicades, amb una escriptura feta com qui cus puntetes sense descuidar la força i la duresa de les situacions− són Sentinella, de Joan Peruga, i L’ànima separada del cos, d’Eva Arasa. Ambdues conten, aparentment, històries que no tenen res en comú a part del país, el Principat d’Andorra. Però les dues m’han arribat a l’ànima. M’han tret de la meva zona de confort. M’han remogut.
Les circumstàncies de la vida fan que em senti jo mateixa sentinella des de fa uns anys amb la mare, el pare i ara amb la germana. Així què les descripcions del que el Joan ha viscut, sempre alerta per acompanyar sense descans la seva aimada Pilar, amb noms de metges, d’hospitals, de ciutats, de persones, de moments, de dubtes personals que em són del tot familiars, m’han abocat a endinsar-me i a emmirallar-me en el relat, quasi com si fos propi, sempre percebent en les línies d’escriptura la meva admiració per la tenacitat, la força de voluntat i les ganes de viure i d'esquivar el destí de la Pilar. Sentiments que ja m’havien commogut en Flaixos de llum blanca fa uns anys. És molt bonic endevinar la solidesa i la importància cabdal de les amistats que es creen entre malalts, entre acompanyants de malalts i de les solidaritats sanadores que procuren en llocs sovint freds com els hospitals. De fet, en Peruga fa que aquest diari íntim, profund, que arrenca somriures tot i ser a voltes desesperant, sigui una oda a la vida amb tendresa, solidaritat, estima i esperança.
Un altre personatge que ha captat tota la meva atenció aquestes setmanes de lectura és el de la inspectora de policia Elisa Blanch. Més enllà de la seva perspicàcia detectivesca per investigar el complicat i fosc entrellat de l’assassinat de la jove Clàudia Bosch, l’aspecte més interessant d’aquesta agent de policia és com Eva Arasa posa en relleu el món interior de l’Elisa de manera íntima, personal i dolorosa. De com la ment, per suportar els greuges, els insults, el dolor viscuts i fins i tot una violació, allunya l’ànima del cos. I recordant de manera dolorosa un passat recent, la novel·la ha fet aflorar el dia en què físicament vaig ser en un lloc on la tortura moral va ser intensa, però on gràcies a la força de concentració de la ment fent-la volar lluny del cos, l’assetjament i els atacs verbals viscuts van esdevenir suportables. És del tot apassionant descobrir la manera en què Arasa descriu com la professionalitat de la inspectora de policia amaga la profunditat dels seus pensaments i de com de propera se sent de la víctima assassinada en plena flor de la vida. En la novel·la el bullying, els estigmes, les traïcions, els enganys, les mitges veritats, les mentides, els silencis i uns passats tèrbols replets de sentiments inconfessables posen de manifest la complexitat de les relacions humanes, familiars i d’amistat en petits nuclis de població on tothom es coneix, com és el nostre país.
Lectures d’evasió.
