Els dies abans de començar les preuades vacances d’estiu, bé, sovint és molt generós dir vacances d’estiu a quinze dies al mes d’agost, però bé, aquesta aturada necessària abans de reprendre l’activitat, els dies abans, com deia, me’ls passo triant les lectures que m’acompanyaran. Jo soc de novel·les curtes, els totxos m’espanten, però vaig llegir algú que deia que l’estiu és per a llibres grossos, i me’l vaig creure.
Abans de marxar al Priorat, on passo aquests dies de calor i relax, em vaig acabar L'illa en flames, de Josep Maria Mangot, que em va capbussar dins l’argot del món mariner en una aventura plena d’acció i història. Curiosament, la lectura d’aquesta novel·la em va fer pensar que l’amic David Gálvez m’havia parlat moltes vegades d’una novel·la clàssica, una obra mestra que m’havia de llegir i també passava al mar, Moby Dick.
És cert que Gálvez ha fet referència a aquesta novel·la en alguna de les seves obres i em va picar el cuquet de llegir-la per veure fins a quin punt havia influït en la seva escriptura, així doncs vaig fer una cerca del llibre a les biblioteques familiars (algú o altre l’havia de tenir) i vaig trobar-la a les lleixes de casa de la mare, amb la traducció al català que ell mateix m’havia destacat en alguna conversa, la de Maria-Antònia Oliver.
Ja amb el llibre de Melville a la casella de sortida i a punt de marxar, passant per davant de la Biblioteca Nacional, en aquell cistell que hi ha fora amb llibres random que la gent abandona, vaig veure Flaixos de llum blanca, de Pilar Burgués, en un estat impecable (nou per estrenar) i amb una dedicatòria de la mateixa Burgués a una tal Maria. No vaig dubtar a agafar-lo, ja que tot just feia uns mesos que m’havia llegit el Sentinella de Joan Peruga, llibre absolutament lligat a aquest, i vaig fer l’exercici de, amb el de Peruga ben fresc al cap, llegir aquest altre, molt interessant veure com els llibres es complementen l’un a l’altre.
Així doncs, i en veure el volum d’aquest darrer, li va passar al davant a la totxana de set-centes pàgines de Melville.
Però per fi he començat a llegir el de la balena, encara no l’he acabat, però ja m’he endinsat en aquest submon dels caçadors de cetacis, en les relacions entre els mariners, la cadena de comandament i les vicissituds de viure tres anys en un vaixell suportant les tempestes del mar i de les persones, i Herman Melville encaparrat que quan acabem de llegir les seves pàgines siguem uns entesos en el món balener, fent-nos llistes dels diferents tipus de cetacis, enumerant els diferents accidents de vaixell i balena que estaven documentats fins a la data, exposant una per una totes les vegades que s’ha esmentat una balena en la literatura universal. Està clar que aquest llibre parla de l’obsessió i transmet aquest sentiment a cada pàgina.
Així doncs, aquest estiu me l’he passat de travessia sense sortir de la terra ferma d’Escaladei.
