Lectures d’estiu (a propòsit de la FNAC)

Posem que hi ha tres tipus de llibreria: la clònica, aquella en què et trobaràs la rècula reglamentària de novetats i prou, sense cap altre interès; la segura, on saps que acostumen a tenir els títols que t’interessen, regida per llibreters heroics que han mantingut encesa la flama contra els elements, i que ve a ser com un matrimoni de llarg recorregut: pelet avorrit, sí, però refugi segur en temps adversos; i per últim, la llibreria total, on a banda de tot l’anterior resulta que t’hi trobes llibres insospitats, que ni remotament sabies que existien però que indubtablement van ser escrits i publicats per a tu. Naturalment, es tracta de tres categories que rarament es donen de forma pura; les llibreries reals acostumen a ser una combinació dels tres tipus. Ens hem de felicitar perquè dijous es va obrar el miracle: la nova FNAC ens ha portat el més semblant al model 3 a què probablement podem aspirar. Una inspecció circular ens va permetre detectar un grapat de revelacions del tipus que fins ara crèiem relegades als esporàdics viatges de descoberta a Laie o la Central: des d’El imperio comanche fins a les Instrucciones para soldados estadounidenses en Gran Bretaña i Cómo manejar a tus esclavos. Molt útil sobretot per als que vivim a la Roma del segle II. I ho deixem aquí per no allargar-nos massa. Hi ha naturalment El final del Homo sovieticus, fins i tot dos títols de Chaves Nogales, pare del periodisme modern segons Arcadi Espada, els contes complets d’Asimov i, caram, tu, Tempestades de acero, el dietari de guerra de Junger que crèiem descatalogadíssim. Doncs no. Hi ha peròs, també: l’escassíssima lleixa dedicada a la poesia, la presència testimonial d’autors del país i l’absència inaudita del gran Le Carré. Extrem aquest últim que podria ser degut a una distribució aparentment capritxosa. Res, en fi, que no es pugui resoldre fàcilment. I ja els ho advertim perquè es vagin preparant: una autèntica ruïna per als bibliòfags.