Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Jacint Risco Subirà

Jacint Risco Subirà

Representant dels Pensionistes al Consell d’Administració de la CASS

 

 

L’embaràs problemàtic del tercer pagador




El títol pot semblar estrany. El lector, per això, comprendrà més tard el perquè d’aquest títol i segurament podrà estar d’acord o no amb mi.
El 3 de setembre del 2018, pocs mesos després d’haver estat elegit com a representant dels pensionistes al Consell d’Administració de la CASS, en un article publicat en aquest rotatiu deia: “No pot ser que tinguem un sistema en el qual una persona pel fet de no tenir diners no pugui anar a buscar un medicament o fer-se una ressonància magnètica.” Els canvis en la Llei de la CASS “s’han aconseguit gràcies a les reivindicacions del teixit associatiu [...], fins ara s’han utilitzat arguments econòmics per no implementar el tercer pagador.”
A data d’avui, quasi tres anys després, la situació gairebé és la mateixa. La mateixa, em direu? Les associacions de la Gent Gran, de les Persones amb Discapacitat, etc., continuem reivindicant l’arribada del tercer pagador. Com diu l’actual president de la Federació de la Gent Gran, el senyor Fèlix Zapatero, és un benefici per a tots els assegurats de la CASS, per a tots els habitants del país.
En definitiva, un treball de reivindicació del teixit associatiu des de fa molts anys i fins i tot m’atreviria a dir que de la majoria dels ciutadans d’aquest país. Un treball acabat? No.
Però, què és això del tercer pagador? Una definició pot ser que pels actes mèdics i altres, els assegurats només paguem del 25% de l’acte. En lloc del 100% i després la CASS ens torna el 75% (primer paguem i després es retorna). Allò que ara per anar al metge de capçalera (ara, referent) només paguem 5 euros i pico, en lloc dels 23 que val la visita (abans en pagàvem els 23 i la CASS ens en tornava 17,25). 
És de domini públic que a finals de setembre del 2020 el Consell d’Administració de la CASS rep del Govern la proposta de decret del tercer pagador. No m’estendré en els detalls. Direm que pràcticament tots els actes de reemborsament per tercer pagador que es pot llegir en la proposta de decret són els que prescriuen els metges. Queda pendent la qüestió de la farmàcia, que des del meu humil punt de vista, no entenc per què no s’hi inclou.
El Consell d’Administració aprova aquell dia (29/09/2020) enviar un informe preceptiu i no vinculant al Govern dient que s’estava d’acord amb el règim del tercer pagador. Ben entès aplicant els mitjans de control necessaris que ja són presents en el sistema i per tant en la legislació vigent. Recordem que les lletres clau (actes) que s’afegeixen al tercer pagador són els prescrits pels metges i altres. 
Hem vist tots els assegurats que el tercer pagador amb el metge referent està funcionant molt bé. El tercer pagador als Centres de Salut-CAPs (cures, etc.) també. No hi ha hagut excés de consum. En tot cas hem pogut veure que la nova modalitat (visites no presencials) ha fet pujar el nombre d’actes. La mateixa CASS vam justificar aquesta inflació d’actes en la situació de pandèmia. Sens dubte així és. On és el problema? La prova pilot del tercer pagador funciona correctament en les consultes generalistes i altres actes. Si hi ha excés, que s’activin els mecanismes de control legalment previstos. 
El dilema per això és molt senzill, estimats lectors: sostenibilitat del sistema versus drets fonamentals dels ciutadans. Opino que el sistema ha de ser sostenible mentre no es vulnerin els drets dels ciutadans. En el cas de no aprovar el tercer pagador s’estan vulnerant drets fonamentals com és el dret d’accés a la Sanitat. Dret que per cert està protegit constitucionalment.
Estem al mes de maig del 2021, és a dir nou mesos després, i la criatura encara no ha nascut. Potser, com deia al principi, estem davant d’un embaràs problemàtic. Estem quasi fora de comptes pel naixement de la criatura. No seria bé ocupar un lloc a l’UCI perquè no hem sabut portar l’embaràs amb els deguts protocols assistencials i que la criatura neixi en condicions òptimes.
Moltes persones, sobretot aquelles que estan passant per una situació de precarietat, no poden accedir a les prestacions de la CASS –vaja no tenen accés a la Sanitat– perquè no disposen dels mitjans necessaris per fer-ho. Com ja vaig dir fa tres anys, en una societat avançada com la nostra, amb una de les rendes per càpita més altes del món, veient que s’inclouen, per exemple i entre d’altres, en les nomenclatures actes perquè el sistema sigui més sostenible (hospitalitzacions a casa) i altres que no tant (visites telemàtiques al mateix preu que les presencials), un es pregunta, com deia la Trinca: “I el pobre poble, què?” Que una persona et vingui i et digui que no pot fer-se una analítica de 450 euros, una ressonància de 300 o comprar-se un medicament de 180 perquè no té els diners per avançar-los [la CASS al cap d’uns dies retorna el 75%] és una situació que vulnera la dignitat i els drets fonamentals de les persones i en aquest cas dels ciutadans d’aquest país.
Tothom tenim dret a la sanitat en igualtat de condicions entre tots els ciutadans. Segur que algú em dirà: que la persona demani el 100% per motius econòmics. Si la persona cobra 1.200 euros ja no té dret al 100% per manca de recursos econòmics. El dilema és clar per a ella. No es fa l’analítica de 450 euros per tal de poder arribar a final de mes (lloguers, manutenció, etc.). Qüestió de sobreviure, ja no de viure com correspondria i marquen els cànons que ens deien els consellers generals en la sessió maratoniana. O què li diem al padrí que encara no té el 100% de la CASS o no l’ha demanat, cobra 750 euros de pensió de jubilació, s’ha de fer les analítiques i si les paga no pot menjar o engegar la calefacció o fer efectiu el minso lloguer –amb sort– que està pagant?
No m’estendré en els automatismes que el sistema hauria de tenir (per tot hem de fer una sol·licitud) per tal d’evitar situacions com les descrites. En podem parlar un altre dia. Cal corregir aquesta disfunció del tercer pagador d’una manera urgent i ampliar-ho a les despeses de reemborsament dels medicaments que comprem a les farmàcies. És una qüestió de dignitat i de drets.
Cal dir, penso, i és de justícia reconèixer la tasca ingent que les autoritats sanitàries i com no del Govern sencer, en la situació d’emergència que estem vivint en favor del benestar de la població, estan realitzant. Gràcies de tot cor per l’esforç. Hom constata, com deia, que certs sectors tenen el que demanen i la resta ens quedem a dos velas, com es diu en castellà. És aquí on es demana al Govern que faci néixer la criatura, que aviat sortirem de comptes.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte