L’emblema del pic Blanc: Sud Radio

Llegia l’altre dia un article en aquest mitjà de comunicació sobre el “poc valor de l’edifici de Sud Radio” que em va deixar un poc perplexa.
L’edifici de Sud Radio, a 2.500 metres, al cap del pic blanc és un símbol que no ens podem carregar perquè uns experts, al meu entendre mal informats i no gaire coneixedors de la història del nostre país, així ho hagin aconsellat.
I és que tant Sud Radio a dalt del pic Blanc com l’edifici de Radio Andorra a Encamp són els testimonis del nostre llegat particular per la qüestió del control radiofònic que ens va marcar durant gran part del segle XX.
Ens hem de remuntar al gener del 1945, quan ambdós Coprínceps signen, en nom d’Andorra i a iniciativa del Copríncep francès, la resolució VI dels acords de Bretton Woods del juliol del 1944. Aquest text apuntava que els estats que n’eren part, és a dir, els que la van signar, es comprometien a confiscar tots els béns de les persones que havien col·laborat durant la II Guerra Mundial amb els règims dels països de l’Eix. És a dir, i concretament pel que ens interessa, amb els nazis.
Jacques Trémoulet, el propietari de Radio Andorra i d’altres emissores a França, va ser jutjat i condemnat a França per ser col·laboracionista. Així que, segons la resolució VI de Bretton Woods, li van confiscar tots els seus béns. I quan França ho va voler executar també a Andorra confiscant-li Radio Andorra es va trobar amb un mur.
Aquest fet va alimentar durant molts anys un teixit d’incomprensions i desavinences entre el copríncep francès i el copríncep episcopal i el Consell General, ja que el Copríncep francès va interpretar que Andorra no era capaç de respectar els compromisos internacionals contrets, com segons ell provava el fet de no haver volgut confiscar els béns de Trémoulet radicats a Andorra –recordem que Trémoulet havia estat jutjat i condemnat a França per col·laboracionista–, tot i que el Principat s’hi havia compromès.
A aquest desencontre s’hi van afegir tota mena d’altres greuges d’ambdues parts, com el règim de contingents per part de França el 1950 per importar productes sensibles a Andorra, les taxes del Consell General el 1951 a productes francesos, la gelosia de França el 1950 perquè el Consell General s’havia adreçat primer a Espanya per establir la connexió de telèfons o la negativa del Consell General d’autoritzar el 1951 una altra emissora al Principat com sol·licitava França, entre altres. Així, el veguer francès va publicar el 1953 un document on, a més de forçar  una nova emissora anomenada Andorradio, suprimia totes les facilitats dels turistes per venir a Andorra per la frontera francoandorrana i imposava un visat de 1.000 francs a tot turista francès que volgués visitar el Principat.
L’estira-i-arronsa es va allaragar fins al 1958, quan el Consell general va autoritzar oficialment la nova emidsora, seguint la demanda del Copríncep francès, que va passar a anomenar-se Radio de les Valls. Alhora Radio de les Valls va canviar de nom el 1962 anomenant-se Sud Radio.
L’edifici a dalt del pic Blanc es va inaugurar el 1964 i Sud Radio va començar a superar en audiència Radio Andorra el 1967, any que el general De Gaulle, que havia signat amb el copríncep episcopal la resolució VI de Bretton Woods, va visitar les nostres Valls.
Amb el temps ambdues ràdios van prendre camins diferents, sobretot a partir del 1981, quan el Consell General no els va renovar les concessions. Però això és una altra història.
Ara ens queda l’edifici de Sud Radio, imperial a dalt de la muntanya, que és una autèntica joia arquitectònica i que en 56 anys no ha agafat cap arruga.
Llarga vida a l’edifici de Sud Radio al pic Blanc!