Podria començar la columna fabulant sobre periodistes que es passen al costat fosc i prefereixen fer d’escolanets i seguir la veu del seu amo que no pas d’alertadors o de descriptors de la realitat sota el punt de vista que sigui. Altres periodistes de pro, que encara en queden, tractaran algun dia aquest tema. El pobre sap el que és, pobre; per tant, i sempre amb punt i coma, aquest pobre llegidor escriu només per delectar i distreure, perquè d’informar ja se n’encarreguen els professionals. Un dia de cada dia, en concret el 16 de juny del 1904, Leopold Bloom va viure a Dublín unes aventures gens extraordinàries, que van ser narrades per James Joyce a Ulysses. Per això en l’aniversari d’aquest dia se celebra una festa literària d’època que consisteix en la lectura del llibre i el passeig amb roba d’època. Segons els que les han comptades, Ulysses té unes 250.000 paraules i un vocabulari de 30.000. En català disposem de la traducció del 1980 de Joaquim Mallafré, gran entre els grans. En castellà, recomano la de José María Valverde del 1976, encara més gran, i en francès la del 2004, en què Jacques Aubert dirigeix un equip de vuit traductors, la grandeur ja se sap. L’original va ser publicat a París el 2 de febrer del 1922, dia del quarantè aniversari de Joyce, per Sylvia Beach a l’original Shakespeare & Company. Com l’Odissea, té sortida de cavall i narra la vida de Telèmac, fill d’Ulisses; en l’obra de Joyce, la de Stephen Dedalus, en un cèlebre episodi a la torre Sandycove Martello. A les 8 del matí, Buck Mulligan, estudiant de medicina, crida Dedalus, aprenent d’escriptor que apareix a A Portrait of the Artist as a Young Man, al terrat de la torre on viuen. No hi ha bon ambient i Dedalus acabarà al carrer, per dir-ho ras i curt. Podria fer servir altres episodis, com el de Nausicaa, on Leopold Bloom es masturba contemplant Gerty McDowell a la platja, que va provocar la condemna per obscenitat el 1921 als EUA, que va fer que se’n prohibís l’edició fins al 1934 i el 1936 al Regne Unit, però no. He preferit el primer, perquè estimat lector, com que soc només un llegidor pobre i no un periodista de pro, a les 10 en punt hauria de ser a la feina, que és divendres, i trobo que si començo a les 8 del matí, com en la novel·la, podré llegir sencer el primer capítol. Com que visc a la Cortinada, el més semblant que he trobat a una torre amb terrat és la taula de pedra que hi ha darrere de la font al costat del pont. Doncs, m’hi pujaré dempeus, espero que el Comú d’Ordino, sempre tan encoratjador amb totes les activitats culturals que es fan i es desfan, no hi posarà cap impediment, i llegiré en veu alta amb la remor del riu de fons, que déu-n’hi-do com baixa aquests dies, des de la primera pàgina fins que la veu, el rellotge, el temps o l’autoritat m’ho permetin. Si també t’agrada llegir i no tems les càmeres indiscretes dels veïns ni passants ni turistes i a més tens un exemplar de l’obra de James Joyce, aquest és el teu lloc i divendres el teu dia. Encara que només sigui per una hora i tres quarts farem de llegidors mentre el món gira i els periodistes de pro ho expliquen. Salut i bona lectura.
