Les abandonadores de Gómez Urzaiz

La llagosta digital de Dalí va deixar sense espai Las abandonadoras fa quinze dies. Avui es mereix atenció des de la línia 1, perquè aquest llibre de Begoña Gómez Urzaiz és un dels més interessants –i amens i divertits i reflexius i importants– de la temporada. Potser per això està a punt de sortir la segona edició. 
Gómez Urzaiz (1980), periodista cultural (es pot sentir sovint al programa de Marc Giró a RAC-1 o llegir a La Vanguardia), professora a la UAB i mare de dos fills, ha escrit un assaig difícil de definir. És un llibre directe i fresc sobre el tema dels temes per a una dona, i per a una societat: la maternitat, ja sigui perquè la viu o perquè decideix no viure-la. Aquest element, que resulta tan contradictori a vegades dins del feminisme, sempre és la “conversa subterrània” entre dones.
Què tenen en comú Muriel Spark, Doris Lessing, Gala Dalí, Maria Montessori, Mercè Rodoreda i Ingrid Bergmann? Que van abandonar els seus fills. Sí, la gran Montessori va triar la seva carrera com a metge. Matís: no els van abandonar al marge d’una carretera, sinó que els van deixar amb els pares, senyors amb un compte corrent més potent que elles. Gómez Urzaiz reflexiona amb un estil àgil i moltes referències a llibres i pel·lícules sobre la trajectòria d’aquestes dones que van haver de triar entre tenir una carrera professional potent o criar els fills en una època en què, quan una dona es casava, abandonava automàticament qualsevol pretensió que no fos cuidar.
Reflexiona, sense jutjar, com no s’ha jutjat moralment els homes com a pares. Les biografies dels escriptors mai es fixen en la paternitat, com si per a ells no fos important: quants fills tenia Joyce? Quants en va abandonar Calders quan va marxar a l’exili? 
Les grans intel·lectuals no són les úniques protagonistes de Gómez Urzaiz, que també parla de la seva experiència com a periodista i mare (“Resulta llamativo o deprimente, según se mire, hasta qué punto devalúa la cosa maternal en una profesión tan feminizada como el periodismo.”), parla de les que converteixen la maternitat en un negoci a Instagram, de les que retornen fills adoptats... 
Las abandonadoras és una combinació curiosa que, al final, incorpora el testimoni d’immigrants que han deixat els seus fills a Llatinoamèrica, crien els de les europees i, després d’anys d’enyorança, els recuperen, ja convertits en adolescents, però han perdut massa temps i no poden connectar-hi.  
Gómez Urzaiz reflexiona, amb dosis d’humor incloses, sobre la difícil relació entre feminisme i maternitat: “Tengo mis credenciales feministas perfectamente al día, todos los papeles en regla. Puede usted comprobarlo. He hecho todos los cursillos”. Planteja moltes preguntes sobre llibertat i lligams, sobre triar, sobre conciliar. No és un relat edulcorat sobre dones beatífiques i perfectes. Obre mil fils, mil debats, sense idealitzacions, tabús, ni mística, des de la naturalitat i la complexitat del dia a dia.