Les andorranes de Gósol

El Pas dels Gosolans (2.425 metres) travessa la Serra del Cadí unint la Cerdanya i el Berguedà, o Montellà, i com bé el seu nom indica, la població de Gósol, la qual amb Saldes semblen guardar les dues puixants agulles calcàries del Pedraforca.
El Pas dels Gosolans se situa a l’est dels escarpats canalons de la serra Cabirolera, on el Cadí amanseix el seu relleu amb noms de ressò poètic, com Comabona i Tancalaporta, tots cap a l’est, camí del Moixeró. El Pas dels Gosolans difereix de totes les canals del Cadí per la seva pujada des de Prat d’Aguiló, de pendent més moderat.
Gósol presenta unes singularitats, pertany a la comarca del Berguedà, a la província de Lleida, al partit judicial de Solsona i al Bisbat d’Urgell. Aquesta situació podria respondre al seu caràcter perifèric respecte a diversos centres i al seu caràcter de cruïlla entre diferents camins que travessaven el Prepirineu.
El poble que veié un jove Pablo Ruíz Picasso l’any 1906 ja havia davallat del seu primitiu emplaçament del castell, a la base del turó i més proper als camins. El rememorat malagueny, que comptava només amb 24 anys, hi arribà amb la seva companya Fernande Olivier. S’allotjaren dos mesos a la Fonda Tampanada, a la plaça, davant de la font que cada matí feia servir la Fernande per a la seva higiene personal.
Una de les persones que millor coneix la figura de Picasso i la seva relació amb Gósol és l’Antoni Ubach Mortés, que el conegué de jovenet mentre estudiava a França. En prenc el testimoniatge d’un viatge plegats cap a aquella població amb el Jordi Pasques Canut, amb motiu d’un homenatge a un gran amic seu, mossèn Josep Maria Ballarín Monset (1920-2016). Aquella fructuosa trobada, que tingué lloc el 8 de febrer del 2020, obria els actes del centenari del naixement del mossèn que, poc després, l’arribada de la pandèmia esguerrà.
Durant el viatge, l’Antoni ens explicà que en temps de l’estada de Picasso, els gosolans que es dedicaven al contraban des d’Andorra eren anomenats “els andorrans” per la resta d’habitants. Les seves dones tampoc se n’escapen i eren anomenades “les andorranes”. Picasso, que es devia pensar que eren oriündes d’Andorra, les eternitzà en el dibuix Paysannes d’Andorre.
Aquests andorrans de Gósol eren uns bons coneixedors dels diferents passos que enllaçaven Andorra amb Gósol, frontera enllà i per diferents indrets del Cadí, com el referit Pas dels Gosolans, que el Picasso i la Fernande passaren a finals d’aquell estiu camí de París. 
Avui, el record de Picasso amb Gósol, es comparteix amb el de dos grans personatges que hi han viscut i hi són enterrats, l’esmentat mossèn Ballarín, i el seu gran amic, el rector de Gósol, mossèn Ramon Anglerill Vilar (1938-2019). Els seus sepulcres s’han convertit en un lloc de pelegrinatge per a tota mena de bona gent que s’hi atansa, i com no, també dels gosolans, molts dels quals descendents d’aquelles andorranes que va conèixer Picasso.