Les Andorres del món (2)

En la primera entrega sobre els homònims andorrans ja apuntava que, més enllà de l’Andorra de Terol, a l’Aragó, hi havia altres indrets del món que compartien el nostre nom. Aquell primer exercici de curiositat toponímica havia començat gairebé com una anècdota. El cas de Terol havia estat relativament accessible gràcies als seus departaments culturals, que generosament em van facilitar informació, inclosa la coneguda llegenda segons la qual uns pastors procedents del nostre territori haurien estat els responsables de donar nom al lloc.
Aquell episodi va despertar una inquietud que anava més enllà de la simple coincidència nominal. Imaginava una geografia dispersa del nom Andorra: una constel·lació de petits punts repartits pel món. Fins i tot, potser amb certa ingenuïtat, vaig arribar a pensar que es podria parlar d’una mena de confraternitat mundial de les Andorres. Però aquesta petita recerca aviat demostraria que la realitat és una mica més complexa.
Un dels llocs que apareixen en aquesta recerca és l’anomenada Hacienda Andorra, situada al municipi de Jerusalén, al departament de Cundinamarca, a Colòmbia. Segons la informació disponible, la finca va ser adquirida l’any 1888 per Rafael Reyes, que posteriorment seria president de Colòmbia entre 1904 i 1909. Durant el període en què en fou propietari, l’hacienda es va convertir en un dels centres agrícoles més importants del departament, especialment pel cultiu de blat de moro. Actualment, les terres pertanyen a l’alcaldia municipal, mentre que la casa i una petita capella han estat declarades patrimoni nacional.
Però la pregunta essencial continua sense resposta: per què aquell lloc es diu Andorra?
Si es tractés d’una regió amb un paisatge o un clima semblant al nostre, podria imaginar-se una comparació paisatgística. Però la zona és coneguda precisament per les seves temperatures elevades –entre les més altes de Colòmbia– i pel seu paisatge tropical, cosa que fa difícil establir una analogia directa amb el nostre territori.
Amb aquesta pregunta al cap vaig intentar contactar amb diferents organismes administratius colombians per obtenir una explicació més precisa sobre l’origen del topònim. La resposta que vaig rebre va ser reiteradament estrictament protocol·lària. Se m’informava que, per tramitar la consulta, era necessari presentar un ofici oficial segons el que estableix l’article 17 de la Llei 1755 de 2015. En aquell moment vaig començar a sospitar que la meva curiositat toponímica estava a punt de convertir-se en un procediment administratiu de certa envergadura. Així que vaig decidir deixar la qüestió en suspens.
I gràcies a l’edició digital del diari, l’amic Xavi va assenyalar l’existència d’un Valle de Andorra situat a prop de la ciutat d’Ushuaia, a la Patagònia argentina. El nom d’Andorra apareix, literalment, a la fi del món.La casualitat va voler que en aquell moment una familiar es trobés de viatge a Ushuaia, cosa que va permetre fer una petita verificació sobre el terreny. El paisatge és muntanyós i fred, amb una vegetació característica de zones subalpines. La hipòtesi més repetida és que el nom respon a una comparació paisatgística amb el país pirinenc, tal com suggereixen alguns diaris de viatge o programes excursionistes.
Un altre detall curiós és que dins la mateixa ciutat d’Ushuaia també existeix un barri urbà anomenat Valle de Andorra.
Tot i això, vaig intentar obtenir una explicació més oficial per canals administratius. La resposta rebuda indicava que la toponímia del Valle de Andorra s’explicaria per la influència de la colonització espanyola a Sud-amèrica. La resposta, tot i ser agraïda, no em resultava del tot convincent.
Vaig tornar a escriure per intentar precisar millor l’origen d’aquesta referència. Però en el correu rebut hi havia una sorpresa: s’hi esmentava que a Bolívia també existiria un indret anomenat Andorra, fet que fet obre una nova línia d’investigació: no fos cas que, sense saber-ho, estiguéssim davant d’algun discret intent de colonització andorrana.
I la llista encara continua. Als EUA, concretament a Filadèlfia, hi ha també un barri que porta el nom d’Andorra. La ciutat no és qualsevol lloc dins de la història nord-americana: és precisament a Filadèlfia on el 4 de juliol de 1776 es va signar la Declaració d’Independència dels EUA, un dels documents fundacionals del país.
La primera referència que apareix –com passa sovint– és Wikipedia, que explica que el nom hauria estat triat per la semblança del paisatge amb el nostre país pirinenc. El barri es troba, de fet, en una de les zones elevades de la ciutat.
Com que la curiositat rarament es conforma amb una simple lectura a Wikipedia, vaig intentar contactar amb arxius i biblioteques de Filadèlfia. Però en lloc d’una resposta vaig començar a rebre notificacions informant que els correus havien estat bloquejats o interceptats per motius de seguretat.
Davant d’aquesta situació –i vist com està el panorama mundial– vaig pensar que potser era prudent no insistir gaire. No fos cas que la identificació de la meva IP procedent del Principat d’Andorra acabés generant algun malentès digital. I tampoc sabia fins a quin punt, com a germà de la Consòrcia de Casats d’Andorra la Vella –una institució amb una antiguitat que supera la mateixa independència dels EUA–, podria ferir alguna susceptibilitat i provocar un petit conflicte diplomàtic pel fet que nosaltres ja hem pogut commemorar el 250è aniversari.
En tot cas, potser la idea d’una confraternitat mundial de les Andorres era massa ambiciosa. Però aquesta recerca posa de manifest una realitat: el nom d’Andorra apareix en llocs molt diversos del món. En alguns casos podria ser una comparació paisatgística; en d’altres, una herència cultural; i en alguns més, simplement una coincidència o bé un enigma toponímic encara per resoldre.
Sigui com sigui, potser al capdavall el veritable nexe d’unió de tot plegat no deixa de ser una manera compartida de fer-se l’andorrà.