Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

Les Arcades: orgull de barri




Diguem-ho d’entrada, tot i que a partir del punt la resta de la columna serà ja prescindible: l’Antònia torna. Demà, precisament demà, reobre el quiosc i les Arcades –i amb les Arcades, tot el barri– recupera deu mesos després no només una cantonada, sinó la civilització sencera, l’ordre, la rutina, que és condició prèvia de tot rampell de geni, i per tant, de tot progrés. Tot això és el que prometen cada matí les piles de diaris ordenadament disposades a l’aparador del quiosc. Quiosc, quina paraula tan estranya. I tot això és el que tornarem a tenir a partir de demà. D’acord: és una mena de temps de descompte perquè, no en tinguin cap dubte, som l’última generació de lectors que compra cada matí el diari en paper. Però l’Antònia torna. I ben acompanyada: amb la Boleta, que apunta maneres per arribar a ser un dia la gosseta manyaga que va ser la Kira. Un barri és això: les llargues, dionisíaques barbes del Sinquede, l’exemplar vocació de viure cada dia amb la màxima intensitat que destil·la la Maribel, el senyor Morell i el seu posat planià entaulats a la finestra del Vilarrasa, el suau accent portuguès de la Filo, que ho sap tot, i el quiosc de l’Antònia, és clar, que demà obre i els veïns de les Arcades intuïm que tornem a ser-hi tots, que s’ha acabat per fi l’estat d’excepció en què s’havia convertit aquest temps sense diaris. Que tornem a ser un barri. I no et dic res ara que tindrem la Puça. “El meu carrer és gent d’arreu, que penca i beu, que sua i menja, i es lleva amb el primer sol, i va al futbol cada diumenge”, cantava Serrat, com si estigués parlant de nosaltres. L’Antònia torna. Quin discret, humil, legítim orgull, ser veí de les Arcades.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic