Ahir dimarts vam tancar la segona edició del Canillo Escènic Arts, el festival d’Arts Escèniques que té lloc els primers vuit dies del mes d’agost a la parròquia de Canillo.
Ningú pot negar que respecte a l’edició passada s’ha fet un salt qualitatiu molt important, amb la presència de companyies nacionals i internacionals que han fet que els visitants del país que s’apropaven a veure els espectacles gaudissin d’allò més amb el que el festival els oferia.
Companyies franceses, belgues, espanyoles i, el que em fa més il·lusió, andorranes: les companyies Líquid Dansa, l’Animal i les joves companyies de dansa i teatre de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA), Jo Dansa i Jocand, han actuat pels diferents escenaris que aquest any han crescut en nombre i ubicacions. Per primer cop hi ha hagut un escenari de l’Escènic a la plataforma de Soldeu, l’auditori del Palau de Gel i a la cala Perecaus, així com a la callissa del Carrer Perdut, on hem tingut la poesia de Nacho Mayo i Arnau Orobitg. Noves ubicacions que han vingut per quedar-se, i a les quals molt probablement se n’afegiran de noves, ja que la parròquia té molts racons preciosos i aptes per posar-hi un escenari.
La veritat és que tots els espectacles han estat un èxit de públic, però el que molt probablement s’ha endut el premi al reconeixement del públic, en forma de presència a Instagram, ha estat la Lluna gegant de l’artista Luke Jerram. Aquesta lluna que ha estat quatre dies sobre el riu Valira d’Orient i que s’ha convertit en el leitmotiv d’aquesta segona edició. Els visitants interactuaven amb el satèl·lit a escala 1:500.000 (cada centímetre de la reproducció equival a cinc quilòmetres de la lluna real) fent-se selfies i fotos a contrallum que mostraven la fidelitat de la reproducció.
Han estat vuit dies d’art a Canillo, vuit dies de representacions teatrals, de circ, de dansa, de jocs de llum en espais com ara el riu de Montaup, il·luminat amb tot un seguit d’escenes que feien mutar l’aspecte del riu de manera contínua.
La tasca de l’organització ara és començar a pensar en la tercera edició del Canillo Escènic Arts, millorar alguns aspectes i motivar els artistes andorrans perquè ens presentin noves propostes, ja que el públic que tindran al Canillo Escènic Arts és un públic diferent al que tindran la resta de l’any a Andorra. Serà majoritàriament públic de fora del país, fet pel qual podran mostrar els seus projectes a un públic més ampli.
Sigui com sigui, un any més hem finalitzat amb èxit una edició, i tot gràcies a l’equip que hem format des de l’organització, però sobretot gràcies a l’equip humà del Comú de Canillo, que incondicionalment han estat al nostre costat a tota hora durant els vuit dies que han durat els espectacles, cuidant cada detall i assistint-nos en els moments que ens ha calgut, sempre amb una actitud súper bona i positiva, remant a favor perquè el festival hagi estat l’èxit que finalment ha estat.
