La primera notícia de la consòrcia del Carnestoltes de Sant Julià de Lòria és del 1720, però possiblement era anterior.

La primera notícia que tenim de la Consòrcia o Germandat de Carnestoltes és de l’any 1720, tot i que és possible que fos més antiga. La seva principal finalitat consistia en l’organització  de la festivitat del Carnestoltes, que durava tres dies i hi participaven tots els habitants del poble. A la vegada, des d’ella es pretenia controlar els possibles excessos propis d’aquesta festivitat. Passada la festa, el primer i segon dia de la Quaresma els seus membres es reunien per assistir a la missa del Divendres de Cendra i realitzar àpats en comú.

Per poder ingressar-hi calia ser casat, ser acceptat pels altres membres i, evidentment, pagar les quotes corresponents. L’entrada de fadrins i dones estava totalment prohibida. Els únics solters admesos eren els sacerdots o els hereus de membres difunts.

Formar part de la societat comportava una sèrie d’obligacions als seus membres: acceptar els càrrecs que els eren atorgats, comportar-se durant el Carnestoltes i els primers dies de Quaresma, no jugar a les cartes a la plaça mentre hi havia els músics, assistir a la passa dissabte a la nit, i participar en la missa i els àpats del primer dia de Quaresma.

Normalment la Consòrcia es reunia en junta una vegada a l’any, pocs dies abans del Carnestoltes, a finals de gener o principis de febrer, amb la finalitat de preparar la pròxima festa, i establir quant havia d’aportar cada germà per cobrir les despeses de la celebració. També eren distribuïts els càrrecs que ocuparia cada individu durant la festa. Aquests càrrecs servien per repartir el treball entre tots els membres de la Consòrcia. Eren de tipus mimètic i reproduïen  els càrrecs propis de l’Administració andorrana de l’època, amb cònsols, consellers, batlles, veguers, tresorer. D’altres eren específics de la festa: pentinador de la perruca del General, ajudant de la Plaça, pescador del General, metge del Carnestoltes, mestre de danses, mestre de silenci, el Porrer, entre d’altres. Els qui feien de cònsol actuaven com una mena d’agent d’ordre durant el Carnestoltes, i havien de vetllar perquè el divertiment estigués dintre de les normes morals.

La societat tenia, a més a més, dues altres funcions de caràcter secundari que s’inscrivien en el marc de l’ajuda mútua i el suport social: sufragar misses per les ànimes dels membres difunts i fer caritat als pobres de la parròquia. A l’inici de la Quaresma la missa oficiada el Divendres de Cendra al matí estava destinada al sufragi per les ànimes del Purgatori, en especial les dels membres de la Consòrcia. L’ofici es pagava amb els diners sobrants de l’organització del Carnestoltes i les quotes d’entrada dels nous socis. 

Per fer “caritat als pobres”  es recaptaven diners entre les diferents poblacions de la parròquia. Amb el reunit es pagava un àpat als  “pobres” els diumenges a la tarda en el qual la beguda era aportada per la junta de prohoms. La informació que es pot extreure de les actes o els estatuts és reduïda i no queda clara la definició del grup social al qual  s’està aplicant el terme “pobres”, quines eren les seves condicions econòmiques, dedicació laboral o forma de vida, ni tampoc el seu nombre. El que s’hi evidencia és la presència d’un sector de població desfavorit i considerat per sota de la mitjana, i a la qual des de la consòrcia es dedica una actuació de caràcter caritatiu. 

El primer llibre d’actes de la Consòrcia es va iniciar l’any 1731, però en ell es cita la renovació d’un article establert ja l’any 1720. En les actes es van anar recollint tota una sèrie d’ordinacions que a poc a poc van anar definint l’organització que regulava aquesta associació, i el 1778 se’n van redactar els estatuts. Es va mantenir activa fins a la seva dissolució, l’any 1860. 

Si us interessa el tema podeu trobar més informació al llibre Consòrcies i Germandats de Sant Julià de Lòria, de David Mas Canalís i Sergi Mas Balaguer, publicat per la Germandat de Sant Sebastià l’any 1987.