Fa dues setmanes se celebrava a Milà un acte multitudinari amb una dotzena de líders de la ultradreta europea, en la prèvia a les eleccions acabades de celebrar –en les quals han obtingut uns resultats gens menyspreables, i malgrat tot (per sort) lluny de les seves expectatives. L’insigne grup es conjurava així contra l’onada de progres, marietes i gossiflautes grenyuts que amenaça els fonaments blancs i heterocristians d’Europa. Un dels grupuscles més perniciosos d’aquest moviment és la banda d’en Gaysper, el logo-fantasma gai, i els seus amics.

En Gaysper (hereta el nom d’en Casper, l’entranyable púber-esperit de Harvey Comics) vesteix un llençol amb els colors de la bandera LGTBI –bé, ara s’escriu LGTBIQ+, però d’aquí a cinc minuts potser li afegim una lletra, per fer-lo més impronunciable– i va aparèixer per primer cop a una imatge piulada a Twitter durant la darrera campanya electoral espanyola. La publicació la va fer un partit polític, les sigles del qual soc incapaç de recordar, què hi farem. El posat de l’espectre, maliciós a ulls dels promotors de la iniciativa, representa el perill que les persones d’aquesta comunitat, o de qualsevol altra que no sigui a la que pertanyen els guardians de les essències, constitueixen per als valors tradicionals del vell continent. Com a mínim, la pasta invertida en algun gabinet publicitari ha estat ben invertida, perquè el mateix col·lectiu LGTBI s’ha apropiat del símbol, amb èxit, en la seva contraofensiva. El fenomen no és nou: quelcom semblant ja va succeir durant el primer quart del segle XX, als Estats Units, quan els membres de la Harlem Renaissance van emprar de manera reivindicativa i militant el terme negro, utilitzat fins aleshores despectivament envers la població afroamericana. Ja acostuma a passar, que en un moment d’eufòria etanòlico-testosterònica a algú se li’n va la mà, no hi pensa prou i li regala a l’adversari l’arma definitiva en forma de samarretes, xapes, memes i retuits per un tub. El tema és encara pitjor si recordem, ja ho dèiem al començament, en Gaysper no està sol: l’acompanyen en Lesper, en Transper, en Bisper i en Pansper, i són perillosíssims. Al menor contacte amb un d’ells qualsevol hetero de bé es transforma en una lesbiana, un transsexual, un bisexual o un pansexual viciós.

Què passaria, si es materialitzessin a la propera concentració d’ultres europeus i acabessin tots ells menjant-se els morros sense miraments? Hauran d’assumir els riscos: si en lloc d’altra subliteratura haguessin llegit Frankenstein sabrien que els engendres bastards sempre es rebel·len contra el creador. Et surt el tret per la culata. T’amorres a un arbre a fer pipí i canvia la direcció del vent.