Les cafeteries de la pau

És habitual trobar en pobles i ciutats de França bars anomenats cafeteria de la pau. És gairebé un clàssic topar-se un café de la paix en territori gal. A més del conegudíssim i emblemàtic Café de la paix de París, ubicat prop de l’Òpera, en trobem a ciutats com  Lió, Tolosa, Bordeus, Estrasburg, Poitiers i Rennes. També a Prada de Conflent, Perpinyà, Besiers, Niça, Pau, La Rochelle i Reims. Aquest nom sempre m’ha intrigat. Sobretot tenint en compte que a Andorra aquesta denominació no existeix.
A Espanya hi ha cafeteries o bars anomenats de la paz a Madrid, a Saragossa, a València i en un poblet andalús anomenat Montefrío. Però, de fet, aquestes cafeteries amb el nom de la paz es troben en llocs comptats. Són més aviat una raresa. Tot al contrari del que passa a França, on a cada raconet poblat del territori es pot trobar un café de la paix. 
Cafeteries, granges i altres locals de consum són espais de diàleg, de conversa, d’interacció social, d’amistat, d’amors i de desamors. És cert que també són testimonis d’algunes baralles, que sortosament no són llei. Si ens remuntem en el temps, les tavernes romanes dels segles II i I abans de la nostra era eren més semblants als locals de menjar ràpid o per emportar que a les nostres cafeteries, ja que els romans no eren de menjar fora de casa.
Més tard, a Occident, les tavernes de l’edat mitjana van ser espais on es trobava el poble, els marginats, els fugitius, els vagabunds. Resumint: a les tavernes medievals s’hi agrupaven tots els exclosos de la societat, o més ben dit, la contrasocietat. Així que no és fins al segle XVIII i sobretot al XIX que les cafeteries i bars esdevenen locals d’interacció social, política i cultural. A partir d’aleshores els freqüenten artistes, polítics, escriptors i periodistes juntament amb persones de les classes populars. 
A Espanya i a França durant dècades s’hi conspira, s’hi parla, s’hi imaginen móns millors i diversos. En canvi, mentre a França la denominació cafeteria de la pau o taverna de la pau prolifera al llarg dels anys, a Espanya no és així. 
El Café de la paix de París es va fundar el 30 de juny de 1862. Hom podria pensar que amb aquesta denominació es volia manifestar un estat de pau després de temps convulsos. Però no. I és que el 1862 no va ser un any particularment agitat a França. És més, aquell any l’imperi francès on regnava Napoleó III va seguir ampliant territori a Àsia amb la península indoxinesa i a Àfrica amb Gabon. Així que el nom de cafeteria de la pau es fonamentaria a França més en senyal d’un estat de prosperitat i de creixement que per festejar la pau després d’un conflicte. El que desconec és si la proliferació de cafeteries de la pau en territori gal va ser per imitar la sofisticació i celebritat del local parisenc o per altres raons lligades a l’alegria d’haver assolit un temps de pau després d’èpoques de guerres, revoltes i tensions. 
Dit això, i investigant una mica, m’he adonat que alguns dels locals es van fundar després de la guerra amb Prússia i de les revoltes que van instaurar la Tercera República el 1871, que d’altres van aparèixer després de la Primera Guerra Mundial, a partir del 1918, però que quan les cafeteries de la pau es van multiplicar a França va ser arran de l’alliberament d’aquest país de l’ocupació nazi el 1944. Amb tot, hi ha un grapat de cafeteries de la pau en pobles i ciutats francesos arreu del territori fundats entre els segles XIX i XX.
A més, he descobert que en països limítrofs amb França també n’hi ha: a Brussel·les i Evere, a Bèlgica; a Lorsch i Berlín, a Alemanya, i el famós Bar and caffè della Pacce, a Roma. I també n’hi ha a Ginebra i Lausana, tot i que Suïssa és el país de la neutralitat.
La gran majoria d’aquests locals van ser fundats durant el segle XIX, el segle de la industrialització, de la modernització de la societat, de l’ascensor social, del pensament crític, de la lluita pels drets socials i polítics en bona part del món occidental. Però ni a Mònaco ni a Andorra hi ha cafeteries de la pau. El nostres costums no ens han portat a anomenar les cafeteries del país de la pau, però és interessant descobrir que a partir del segle XIX en països del nostre entorn i sobretot a França hi van proliferar, i anunciaven  així que les cafeteries amb aquest nom eren indrets amb la voluntat de crear, al voltant d’una beguda o un àpat frugal, tertúlies polítiques, socials i culturals sempre en so de pau, lluny de la violència física, psicològica o verbal. En concòrdia.