Les càpsules del temps romàniques

Fa uns mesos, per goig de tots els amants del nostre patrimoni històric, es va difondre l’inici de les obres de reconstrucció del campanar preromànic d’Enclar, que havia col·lapsat temps enrere. Per tal de donar solemnitat al moment, les nostres autoritats, encapçalades pel cap de Govern i la ministra de Cultura, van dipositar una càpsula amb diferent documentació a l’interior, que ha de restar sempre més allí. Aquest acte em va fer recordar una pràctica molt comuna de l’edat mitjana, que consistia a ocultar unes capsetes als reconditoris dels altars, generalment de fusta, el mateix dia que es consagrava una església. Aquestes antigues càpsules del temps romàniques, són conegudes com a lipsanoteques.

A Andorra podem presumir de conservar-ne nou, total o parcialment, que són: els segells de cera que tancaven la de Sant Joan de Caselles, la de Sant Romà de les Bons, les dues de Sant Andreu del Prat del Campanar d’Arinsal, elaborades amb pedra tosca, trobades en les campanyes arqueològiques que van servir per recuperar la planta de l’edifici, i la seva posterior reconstrucció. També s’hi han de sumar les dues conservades de l’església parroquial de la Massana, les de Sant Andreu i Sant Esteve d’Andorra la Vella, així com la de sant Cerni de Nagol.  

Aquestes lipsanoteques solien contenir fragments de relíquies, olis sagrats, i en alguns casos, s’hi ocultava també l’acta de consagració del temple, fet que ens ha donat una informació impagable del moment de construcció d’aquelles esglésies, i de retruc, datar altres elements patrimonials d’aquells immobles, com les pintures murals.

Entre totes nou, les dues lipsanoteques més completes que conservem al país són la de Nagol i la de les Bons.

La lipsanoteca de Sant Cerni de Nagol contenia uns fragments d’ossos embolicats amb teixits, i dipositada en forma de rotlle, l’acta de consagració de la capella, efectuada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré l’any 1055. Aquest document, a més de datar l’edifici amb total seguretat en aquest segle XI, també ens permet fixar l’edat de les magnífiques pintures murals que, per sort, encara avui conservem al seu interior.

La de Sant Romà de les Bons contenia una ampolleta de vidre medieval i la seva acta de consagració intacta, datada el 23 de gener de l’any 1164. Va ser consagrada pel bisbe Bernat Roger, bisbe d’Urgell que pertanyia a la família dels comtes de Foix, i també besnet del Cid, per línia materna. Aquesta datació, com en el cas de Nagol, a més d’ubicar en el temps la construcció de l’edifici, també ha permès datar les pintures romàniques del seu interior, atribuïdes al mestre de Santa Coloma, i de retruc, datar amb certa exactitud la resta d’obra pictòrica realitzada pel seu taller al país, tant a Santa Coloma, com a Engolasters i Anyós.

N’hi ha també dues de molt curioses, ambdues originàries a la parròquia d’Andorra la Vella. Aquestes no han conservat ni l’acta de consagració ni objectes del seu interior, però tenen la peculiaritat de contenir-hi escriptura medieval. 
La primera és la de Sant Andreu, on escrit amb tinta a la part interior de la tapa hi apareix: Fuerunt sepulte in altare sancti Andreae et sunt reliquiae sanctorum (Això són relíquies de sants i han estat sepultades a l’altar de Sant Andreu). Malauradament aquesta és l’única de totes que no conservem al país, que avui roman sense exposar-la al públic, als magatzems del Museu Episcopal de Vic.

La de la parroquial de Sant Esteve està gravada directament a la fusta, a la cara frontal, on el text diu, literalment: “Petrus peccator fecit,+Alundinus presbiter recondit” (El pecador Pere la va fer, i el prevere Alundí la va amagar).
Uns tresors del nostre passat força desconeguts. Totes nou mereixerien estar exposades juntes en una exposició permanent, el dia que tinguem el tan desitjat, i esperat, Museu Nacional.