Les cartes damunt la taula o no

Hi ha qui la trobarà encertada, qui pensarà que és poca cosa i que cal anar més enllà, qui considera que no és realista i per tant completament inassumible i fins i tot qui pensarà que més que col·laborar a resoldre una situació que s’albira complicada, el que volen és aprofitar-se d’aquesta. I és que és evident que la proposta que els representants sindicals han posat damunt la taula del Consell Econòmic i Social (CES), la d’incrementar els salaris un 5% els pròxims quatre anys per tal que els assalariats recuperin el poder adquisitiu que han perdut els darrers anys, no deixa indiferent ningú, i de fet tampoc hauria de sorprendre ningú, ja que no és del tot nova. I és que els sindicats ja van plantejar al Govern encapçalat per Antoni Martí que incrementés un 2,5% els salaris cada any fins a arribar al final de legislatura.
Sigui com sigui, i es valori com es valori, els sindicats han mostrat les seves cartes i han posat un punt de partida sobre el qual començar a dialogar. No és el cas, en canvi, dels representants empresarials que van acudir a la reunió del CES sense cap proposta concreta, fet que –digueu-me malpensat– es podria interpretar perfectament com: la nostra proposta és no voler incrementar res de res els salaris. Una possibilitat que, com a mínim en dues ocasions fins avui, el cap de Govern ja ha manifestat que “no s’entendria i que seria molt difícil d’explicar”, tenint en compte la situació inflacionista actual, malgrat que sembla que els preus podrien començar a moderar-se una mica, i la crisi energètica que s’albira de cara a aquest hivern.