Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AWard

Alan Ward

Professor

 

 

Les ciències, les matemàtiques i nosaltres




Dins els entorns acadèmics, ja fa uns quants anys que es comenta regularment un fenomen bastant greu al meu entendre. Es coneix com la “fugida dels cervells” dels àmbits d’estudi que es consideren com a més difícils. Gairebé totes les branques del coneixement en contenen, i per les ciències la bèstia negra sol ser les matemàtiques. El rebuig afecta no només les matemàtiques pures, sinó també altres ciències que en fan un gran ús, com ara la física i la química, així com tota la branca de les enginyeries i les ciències aplicades afines. Al mateix temps, les ciències socials (dret, història, economia) atreuen una proporció creixent d’alumnes.

Potser s’haurien de fer unes consideracions. Una és que avui en dia –i sens dubte per sort– hi ha una major proporció del jovent que té possibilitats d’accedir a fer estudis. Recordem que la generació dels nostres pares o padrins, en molts casos, no tenien més remei que posar-se a treballar de ben joves i amb un nivell d’estudis que a vegades era una mica escàs: primària o EGB. La cosa ha millorat considerablement, pel que fa al nombre de joves que estudien. El resultat no és que hi hagi menys persones estudiant les mal anomenades “ciències pures”; aquests alumnes encara hi són, i gaudeixen força d’allò que fan. Vol dir, però, que hi ha més gent estudiant una diversitat d’altres carreres, i per aquesta raó les “ciències pures” semblen disminuir en comparació.

Cal demanar-se per què les carreres tècniques són considerades com a “molt difícils”.

Més enllà de la impressió que menys persones es formin dins l’àmbit de les ciències, una segona qüestió més urgent seria saber si en tenim el nombre suficient. És clar, la resposta dependrà de què volem fer amb els joves que es formen a les universitats, i com es podran integrar dins l’economia productiva, és a dir la vida real. El fet que Andorra a penes tingui un sector industrial, i que una part d’Europa estigui perdent el seu, possiblement farà que en necessitem un nombre menor. Però aleshores hem de reflexionar sobre exactament què estem produint i on estem generant valor afegit.

Com a societat, no podrem viure eternament del turisme o de la venda de pisos. Si volem desenvolupar sectors financers, necessitarem analistes que emprin les matemàtiques. Si volem tirar endavant propostes innovadores d’economia virtual a Internet, necessitarem enginyers informàtics. Si ens interessa posar en marxa produccions industrials a petita escala però amb un gran valor afegit (dins la farmacèutica, o les pròtesis mèdiques)necessitarem els científics i tècnics corresponents. Per totes aquestes activitats, convé poder comptar amb persones formades que siguin originaris del país. Altrament, ens exposem a tots els inconvenients associats en basar una activitat econòmica de llarg terme sobre una població treballadora mòbil: les persones altament formades que potser vindran a treballar aquí, bé podrien tenir una temptació de marxar amb la mateixa facilitat que van venir, si troben condicions millors en un altre país.

És per aquesta raó que, com a societat, és urgent que ens preguntem per quina raó les branques d’estudi associades a cert nivell de matemàtiques encara són considerades com a “molt difícils”. No ens enganyem, realment ho són, en part, perquè requereixen un entrenament i una pràctica sobre molts anys. Els alumnes menys motivats o amb menys bases a la sortida dels cicles inicials tindran complicat cursar amb èxit aquests tipus de carreres, si a més de progressar dins la matèria també han de recuperar algunes mancances prèvies.

Això ens permet explicar per què alguns joves poden tenir la temptació de triar altres àmbits que no necessiten aquesta disciplina més exigent. Si més no, sens dubte els ho sembla, tot i que no sempre és així. També es pot tenir la impressió que, estudiant carreres com Dret o Economia es podrà accedir a una feina més ben remunerada. Vist el nombre de joves juristes i economistes que es presenten en el mercat del treball cada any, no estic convençut que els pugui resultar tan fàcil.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic