Les crisis del segle XXI

Les crisis s’estan reproduint en l’inici de la dècada dels anys vint. Quan pensàvem que la pandèmia s’havia acabat gràcies al gran percentatge d’immunització i la baixa mortalitat de la darrera variant Òmicron, ara ens trobem una crisi geopolítica sense precedents recents a Europa, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.
El 24 de febrer ens despertàvem amb les imatges de míssils sobrevolant el territori ucraïnès, unes imatges que no es veien a Europa d’ençà de les guerres als Balcans. Per a aquells que vam néixer a les acaballes del segle XX són unes imatges que mai hauríem pensat que es tornarien a reproduir al nostre entorn. De fet, ens havien assegurat que el manteniment de la pau estava garantit per la cooperació internacional. La realitat és que ja fa gairebé dos mesos que veiem imatges de ciutats destrossades i actes esfereïdors contra la població civil, que sempre són les víctimes dels conflictes armats.
Aquesta guerra ha comportat que milions de persones hagin deixat casa seva per aconseguir refugi a la resta de països europeus. Però no només això, milers de persones han estat cridades al capdavant per combatre la invasió russa. Un escenari que costa entendre des de la distància, però que en el meu cas m’ha tocat a prop. Alguns dels meus amics ucraïnesos fa setmanes que recorrent molts quilòmetres fugint del país, sense saber ben bé cap a on anar. A causa del mateix conflicte, no obstant això, a l’altre costat, també estan patint els ciutadans russos que estan en contra de la guerra. La repressió està sent molt dura i pel que m’expliquen els meus amics del nord, anar a qualsevol manifestació en defensa de la democràcia els comporta el risc de ser empresonats.
És per això que considero que estem davant d’una invasió que ha canviat la vida de molta gent, sobretot de la gent jove a tot Europa. No només per la guerra en si mateixa, que és devastadora, sinó per la repercussió que tindrà en les nostres vides en els pròxims anys.
Amb tot, crec que la societat andorrana pot estar contenta de la nostra naturalesa. Som un país petit però valent i solidari. Hem vist el gran nombre d’iniciatives per recaptar ajuda de tota classe, els combois d’ajuda humanitària que s’han enviat als països amb frontera amb Ucraïna i tampoc ens podem oblidar de la gent que s’ha ofert per acollir refugiats ucraïnesos a casa seva. Des de l’inici Andorra ha acollit més de 200 persones, la gran majoria dones i menors d’edats que ja s’estan integrant al país. Com sempre, Andorra continua sent terra d’acollida.
També vull destacar el compromís amb la democràcia que ha demostrat el país. Posicionar-se en contra de la invasió russa, amb l’aprovació per part de tots els grups parlamentaris de la llei per imposar sancions a Rússia. També el fet d’haver donat suport a totes les resolucions en els organismes internacionals, com l’ONU o el Consell d’Europa, condemnant els atacs i demanant la fi de la guerra.
Sabem que estem passant uns moments difícils i que per a la gent jove és una situació nova. Tanmateix, hem de pensar que per als joves d’Ucraïna la situació ha canviat dràsticament, ja que a principis de febrer vivien una vida normal, celebrant la fi de les restriccions, amb les idees de futur pròpies de cada societat. No obstant això, molts no saben quan podran tornar a casa seva i si mai tornen no saben si hi trobaran la casa. El segle XXI està escrivint les seves pàgines d’història amb fets que esperem que canviïn aviat.