Fa quatre anys, quan Occident va decretar abandonar l’Afganistan i va donar carta blanca als talibans, mitjans de comunicació i associacions humanitàries es van preocupar del que passaria amb tota la població que no era de la corda integrista i extremista talibana. Però no van poder actuar amb celeritat i eficaçment, ja que els talibans els ho van prohibir. A banda, s’ha de reconèixer que els Estats no van actuar amb tanta humanitat amb la població civil més enllà de preocupar-se de salvar als seus nacionals i afins més fidels, com ho mostra la pel·lícula 13 jours, 13 nuits, que l’Aliança Francesa va projectar als cinemes l’Illa Carlemany fa uns dies. La pel·lícula, basada en fets reals, relata com un policia francès de l’ambaixada de França a Kabul, amb l’ajuda d’una francoafganesa improvisa enmig del caos l’evacuació de persones que s’havien refugiat a l’ambaixada de França fugint dels talibans.
I el fet és que des de fa 4 anys, des del fatídic mes d’agost del  2021, les dones afganeses que majoritàriament no es van poder refugiar fora de l’infern que les esperava, ho han perdut tot. Identitat, consideració, visibilitat, vida. Les afganeses tenen prohibit l’accés a l’ensenyament i a la universitat, també se les esborra de tota vida pública, social i intel·lectual. 
Fa uns dies, aquest setembre del 2025, els talibans van anar més lluny i van ordenar la retirada de llibres científics i literaris escrits per dones afganeses, a banda d’ordenar esborrar tota referència als drets de les dones. 
Una aniquilació en tota regla basada en la voluntat deliberada, com ho diu el mitjà de comunicació HerStory: “Esborrar la saviesa i la memòria de les dones, privant d’educació, de futur i d’història tota una generació.”
Ja fa 25 anys que l'ONU va provar de donar una cobertura jurídica i més visibilitat a les dones amb la Resolució 1325 aprovada l’any 2000 pel Consell de seguretat de l'ONU sobre Dones, Pau i Seguretat. Dita Resolució reconeix l'impacte desproporcionat dels conflictes armats sobre dones i nenes, n'exigeix la protecció contra la violència sexual i de gènere en els conflictes i posa en relleu la necessitat d'augmentar la participació de les dones en la presa de decisions en la prevenció, gestió i resolució de conflictes, així com en la consolidació de la pau. El cert és que no és prou efectiva, i la realitat dels conflictes ens mostra que avui les dones en segueixen essent, mirem per on ho mirem, les principals víctimes.
A tall d’exemple, i cenyint-nos en un conflicte com el de Gaza, tots els agents i organitzacions implicats, com l’ONU Dones i l'Agència de Nacions Unides que treballa pels refugiats i refugiades a Palestina (UNRWA) apunten que les dones de Gaza són identificades com una de les poblacions més afectades amb un impacte desproporcionat sobre elles i sobre els infants. Aquesta desproporció es mesura en l’elevat nombre de víctimes mortals femenines des del 7 d’octubre del 2023 o en les condicions indignes que viuen en ple segle XXI per parir amb una violència reproductiva inhumana sense anestèsia ni higiene, amb un nombre altíssim de mortalitat materna i neonatal, o en la violència que pateixen dia a dia, nit a nit, en els desplaçaments massius, vivint sense intimitat, amuntegades en refugis i exposades a la violència de gènere, tant a nivell de l'explotació com en el de l'abús sexual. 
Les notícies ens parlen cada dia de números de morts i de parts del territori bombardejat però rarament es visibilitza la violència intolerable que viuen en silenci aquestes dones.
No és una victimització, és una descripció de fets que passen en tot moment. I és que paral·lelament i malgrat tot, són les dones de Gaza les que assumeixen la responsabilitat principal de la cura i la supervivència de les seves famílies i infants en els desplaçaments, les que busquen desesperadament aliments, aigua i atenció mèdica. 
També, les que s’ho poden permetre, utilitzen les xarxes socials i els contactes amb mitjans per a ser una veu crítica i testimoni de la realitat humanitària que s'hi viu lluitant amb força i resiliència perquè no es trenqui l'oblit informatiu. 
Cosa que no poden fer les dones afganeses, ja que les estan emmurant vives condemnades a la ignorància i al silenci.
Llàstima i ràbia.