Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Vanessa Mendoza Cortés

Vanessa Mendoza Cortés

Psicòloga especialista en violències sexuals i presidenta de l'associació Stop Violències.

 

 

Les dones som malignes per natura




Des de temps immemorials del patriarcat, a les dones se’ns ha ensenyat a ser envejoses entre nosaltres, a fer-nos mal indiscriminadament i a teixir xarxes podrides i enverinades per fer-nos la traveta cada cop que això és possible. També ens han ensenyat a menysprear a les dones que sentim tenen una qualitat més desenvolupada que nosaltres. En canvi, en les nostres cultures masclistes, ens han ensenyat a acompanyar als homes en els seus èxits, a potenciar-los, a sacrificar inclús els nostres objectius, temps i recursos per ells. Aquesta dicotomia, aquest ajuda als homes i aquest posar-nos pedres constantment a les nostres, a les dones, se li’n diu fer-li el joc al patriarcat.

Però, per què som així? Per què les dones reproduïm aquest model que afavoreix la desconnexió entre les nostres i reforça la pressió patriarcal? Per què les dones som tan capaces d’enfonsar-nos, criticar-nos, envejar-nos i fer-nos mal? La raó és molt senzilla, ens van matar massivament en època de caça de bruixes per tenir mentalitats més obertes, per tenir altres formes d’organització entre nosaltres. Ens van matar per no fer-li el joc al patriarcat. Que ve de patriarca, de l’home que mana, de la dona que obeeix. Havíem de sobreviure, havíem de protegir els nostres fills i filles de la foguera.

Hem viscut i vivim una era de misogínia, d’odi cap a nosaltres i els nostres processos tant emocionals com físics. Per exemple, les dones amb la menstruació hem hagut d’escoltar coses com que no pots fer maionesa, que la tallaràs, no toquis flors que es pansiran i un llarg etcètera. Tot el que és femení és dolent, medicalitzat i gairebé una malaltia. Durant segles hem escoltat allò de “malfia-te’n d’un animal que sagna i no mor”. I ens ho hem cregut, de tant escoltar-ho, hem cregut que som dolentes, pudentes, malignes i enemigues.

El feminisme ha lluitat molt per canviar això, per tenir una altra mirada de nosaltres, per poder despendre’ns d’aquest odi autoimposat, i començar la veritable i profunda revolució anti-patriarcal. Ara, ja no cal callar, ara ja no tenim por, ara ja hi ha dones, filòsofes, antropòlogues, doctores... que es qüestionen aquest ordre “natural”.

Avui vull parlar de la sororitat. I Marcela Lagarde y de los Ríos és qui millor ho ha fet. Per trencar tot l’històric malèfic de les dones, proposa que siguem solidàries entre nosaltres en el context patriarcal. La sororitat és la germanor entre dones per poder-nos percebre com a iguals, ens podem unir, compartir, aliar-nos i sobre tot podem canviar la nostra realitat, ja que en major o menor mesura, totes hem viscut a la nostra pell l’opressió del sistema patriarcal, del sistema sexe-gènere. També Lagarde explica que aquesta unió entre dones té molt de sentit en un món en què a les dones ens han ensenyat a ser enemigues i a competir entre nosaltres.

Ser feminista i soror va unit. La sororitat ens crea xarxes d’afecte, d’empatia, de lluita comuna. D’entendre que si ens toquen a una, ens toquen a totes. La xarxa cada cop es va fent més gran, més forta. Ja no tenim por.

Fa unes setmanes Stop Violències va llençar el hashtag #avortarem. Va ser meravellós percebre aquesta xarxa, aquesta fraternitat entre dones. Gràcies a elles hem tingut repercussió a nivell mundial. Quan la misogínia d’Estat i l’estructura patriarcal ens volen fer creure que no val la pena lluitar, que estem soles, que som unes histèriques que volem enfonsar el país, nosaltres demanem ajuda al mon, a les germanes, a les feministes, i responen. Crec que això els qui ens volen oprimides, no ho entendran mai.

Les dones que hem despertat del somni patriarcal, sabem que el feminisme ens travessa i ens fa mal perquè ens esclata una realitat difícil de pair. També he de dir, que no conec cap dona que hagi descobert el feminisme i hagi decidit tornar a la esfera del masclisme i el patriarcat.

Vull acabar dient que el feminisme es l’únic moviment social que està molt orgullós d’haver aconseguit drets sense vessar una sola gota de sang.

Així que feminisme, solidaritat i a continuar batallant pels nostres drets humans.

Ens veiem a la Fira!

Comentaris: 2

Comentaris

Hola Vanessa, gràcies per l'article. Em poses a pensar: tinc dubtes, jo diria que les dones, entre nosaltres, ni ens odiem tant ni tampoc ens estimen tant com per ser "germanes" , som singulars totes. Diria que la relació amb "alguns" homes, aquells que voler seguir manant, que no son tots els homes, és la problemàtica.

Preparada.Porto el casc.L'escut antimissils.I l'arma pitjor de totes; escupo! 10 9 8 7...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic