Diari digital d'Andorra Bondia

Les dues agulles que ens asfixien




El factor del temps ha de ser una mesura per la llibertat, l’equitat i el benestar. I ara és la font de l’esclavisme. Vivim mesurant el temps, mirant el rellotge. Depenem d’aquelles dues agulles que ens asfixien i que dominen tots els moviments que fem. Des que ens desperten fins que ens obliguen a anar al llit. Som presoneres d’un sistema marcat per horaris i que no mira per una productivitat eficient, efectiva, sinó per fitxar uns horaris i una remuneració basada en el nombre d’hores que fem. No importa allò bo o dolent en què les has ocupat. A l’altra banda del riu Runer es planteja una reforma horària amb un horitzó de cara al 2025. No queda gaire. De fet, enguany, amb l’informe de 900 empreses col·laboradores sobre millores introduïdes en horaris i hàbits, es volia elaborar un codi marc de bones pràctiques dels nous sistemes horaris (que s’assimilen a les jornades horàries de la resta d’Europa). Dic es volia perquè ara, amb la intervenció de l’Estat central, potser tampoc els deixin avançar. Aquí, al Principat, la reforma del codi de relacions laborals està a anys llum d’una visió aproximada d’aquesta reforma horària. Però ja no depèn tant de la llei, ni de l’empresari, sinó d’un canvi de xip. La gent viu amargada en aquestes cel·les dels horaris tan marcats, se’ls ha esborrat l’horitzó que més enllà del teclat de l’ordinador, o de l’aparador de la botiga, hi ha una vida social i familiar, i que és tan important dedicar-li hores com a la laboral, per la salut de tots. L’estrès, l’ansietat, l’angoixa i altres patologies que se’n deriven van en augment i en contra de la sostenibilitat i rendibilitat del sistema.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte