Els community manager dels partits polítics estan sent un puntal clau en la imatge que els candidats tenen des de ja fa alguns dies i fins al 7 d’abril. I els que no en tinguin, que s’espavilin. Al Twitter i altres xarxes socials surten com a bolets candidats o simpatitzants que, o bé no tenien compte o bé el tenien gairebé inactiu. El debat ja ha començat i les acusacions i indirectes –o molt directes– dels uns contra els altres, també. És molt més fàcil bordar des de les xarxes que fer-ho en persona. Alguns amb més respecte que altres, i això també ho hauran de valorar els votants. Tot i això, cal recordar que el que hi ha a les xarxes queda per sempre, i malgrat que s’editi o s’esborri, si algú ja ho ha vist quedarà enregistrat in saecula saeculorum. I donde dije digo... Serà interessant seguir la campanya via xarxes socials. Alguns endarrerits no tenen comptes i els partits han decidit crear hashtags amb el seu nom. Una qüestió perillosa, si penses que al món només et dius tu d’aquesta manera. Altres posen el nom i 2019. Els vídeos amb explicacions sobre els candidats i també sobre els programes seran el recurs més utilitzat, perquè aquells llibrets estan molt bé per als romàntics, però cal una comunicació més directa, més impactant. La imatge és el que ven en aquest aparador preelectoral, i qui la sap crear són els professionals de la comunicació. S’ha de saber què respondre a aquells comptes que sota un anònim ataquen fins a la jugular. Hi ha partits que en són ben conscients, altres encara ho deixen tot en mans del de sempre. Malgrat que aquí al Principat encara són els cognoms la principal marca, si no hi ha una bona comunicació no hi haurà Equilibri.