Diari digital d'Andorra Bondia

Les emocions prenen el lloc als colzes




Jo vinc d’aquella escola que ens pegaven a la mà amb un regle, d’aquella que ens castigaven de cara a la paret, d’aquella on les notes a cada trimestre eren el més important pels teus pares, per fer-te un futur, per ser alguna cosa el dia de demà. Encara que això restés temps al joc, a la diversió, i costés hores i hores fent colzes (que he de confessar que no era el meu cas). D’aquella escola que amb poc més de 10 anys ja et deien si series una persona “de profit” o no. A la meva germana la van sentenciar que no anés ni a l’institut. Ara és llicenciada en dret i responsable de l’àrea legal de la zona de Llevant d’una empresa de comunicacions internacional. Les notes són, per molts pares, com la carta de presentació dels seus fills. “El meu, per ara, ho treu tot molt bé, jo crec que serà arquitecte”, “Al meu li costen les matemàtiques, haurà de fer alguna carrera de lletres”, i així es va projectant un futur condicionat per uns números. Però l’educació es redissenya. No només perquè el càstig ara pot ser inclús denunciat (el físic, sobretot), sinó perquè s’ha descobert que darrere de moltes d’aquestes notes només hi havia un copiar i enganxar de coneixements, i que no eren aplicats a la vida. Ara en molts centres es respecta l’evolució de cada nen (el concepte discriminatori de “repetidors” de curs va desapareixent). Els coneixements s’apliquen segons competències, amb treball cooperatiu i on les emocions han pres el lloc als colzes. Perquè, en definitiva, més que arquitecte o diplomàtic el més important és ser feliç. La cosa està que aquest canvi en l’educació encara està en procés i encara es veuen com hippies aquells que apunten els fills a escoles lliures.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte