Les ‘fake news’!

L’accés de tot tipus de públic i la velocitat amb què es trameten i/o es creen les notícies d’ençà de l’explosió de les xarxes socials ha assentat una democratització de l’accés i de l’ús de la informació. Es trenquen motlles i les jerarquies de comandaments s’esvaeixen. Un tuit o un retuit del president dels Estats Units que, sense embuts, explicita a tort i a dret que privilegia Twitter davant de qualsevol altre mitjà de comunicació tradicional, ja sigui oral, visual o escrit, sense cap mena de filtre, provoca reaccions de grans dimensions. Tant pel seu contingut, com pel seu nombre de seguidors, com pel fet que no deixa de ser el president d’un país que és una gran potència.

Com que no hi ha filtres, una servidora podria, si fos seguidora del president Trump, comunicar amb ell directament. Una altra cosa fora que aquest senyor tingués en compte el que li podria dir, per missatge, posant-li un m’agrada o fent-li un retuit!

El fet és que la velocitat de les xarxes socials i el seu abast instantani a nivell mundial han revolucionat l’accés a la informació, i com he mencionat anteriorment, l’han democratitzat. Però també han posat en alerta governs, dirigents i comunicadors especialistes, ja que la seva rapidesa no permet el contrast de la informació i les informacions falses poden circular perillosament a gran escala. Es poden fer virals i minvar tot intent de desmentir-les.

Val a dir que no tot el que circula a les xarxes socials són notícies falses, ni de bon tros. Però el fenomen és cada cop més preocupant i de difícil solució. Reconec que la multiplicació imparable gairebé fins a l’infinit d’una notícia falsa em provoca una certa angúnia, i penso en una frase atribuïda a un personatge nefast de la història com Goebbels, ministre de la propaganda del règim nazi, quan afirmava: “Una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat”.

Darrerament, països com Alemanya, que multa les xarxes socials que no retiren les notícies falses; el Regne Unit, que ha creat una unitat governamental especialitzada per combatre les notícies falses; o França, que ha anunciat una llei per prohibir les fake news (notícies falses) mostren la inquietud a alt nivell que aquest fenomen està provocant. La comissària europea de Societat Digital afirmava fa unes setmanes que “Tot i que no són ni il·legals ni noves, les fake news s’escampen a un ritme inquietant, amenacen la reputació dels mitjans de comunicació i suposen un risc per als valors democràtics”. El cert és que les notícies inventades i les campanyes de desinformació dissenyades per alguns països desestabilitzen.

D’ençà que es va saber que les notícies falses van enverinar la campanya per a les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016, la por a les interferències exteriors a processos electorals de diferents Estats s’ha apoderat de dirigents i d’especialistes mundials. Però les fake news no afecten únicament la política, sinó a tot tipus d’actors econòmics i socials que utilitzen el món de la comunicació. Una notícia falsa o un senzill rumor difós a les xarxes socials pot minvar la confiança i la reputació d’aquestes o d’aquests en un plisplas.

Davant de la magnitud del problema, a banda de les mesures polítiques punitives ja esmentades, xarxes socials com Facebook suggereixen als usuaris la fiabilitat de les fonts informatives, o Google instaura un sistema de verificació d’informacions difoses. Però el debat és intens i complex, ja que és un terreny de terres movedisses! Tant difícil és distingir el que és veritat del que és mentida per part dels usuaris com establir de manera clara una separació entre la llibertat d’informació i d’expressió i les fake news.