El 15 d’octubre de 1942 va néixer el club esportiu més antic del país: el Futbol Club Andorra. Encara no ha mort, tot i que en moltes etapes diferents molts s’han encarregat d’enterrar-lo. Sempre ha aparegut algun boig per treure’l de l’UCI. I 75 anys després, l’entitat continua sobrevivint i sempre ballant damunt d’un filferro. La motxilla de deutes continua sent el major llast que ha de suportar el club tricolor. El primer equip milita al grup 2 de primera catalana. L’ascens a tercera divisió ja ha deixat de ser un objectiu a curt termini, tot i que des de fora se’l considera un club ric i poderós. Sí. Amb jugadors internacionals i a comparació d’altres clubs de la primera catalana amb una subvenció que des de fora es veu com a molt bona: 145.000 euros. És un pressupost ben apanyat per competir a tercera divisió espanyola. Això sí, aquest club viu més pendent de les causes de la batllia i de saldar deutes generats per altres juntes que del que pot passar al terreny de joc. Arriba el seu 75è aniversari i només hi ha una cosa a celebrar: continuar existint. Els de Marc Castellsagué estan invictes amb tres partits menys. És una plantilla amb molts jugadors del país, molts d’ells internacionals, i és clar que els falta un davanter centre per intentar ser més competitius, però els diners no es posen al camp com en altres llocs, els diners són per buidar una motxilla generada per la manca de control i rigor de molts que en tenen culpa i que van deixar el club a un pas de la desaparició en moltes ocasions. No estan per festes; tot i això, l’FC Andorra continua existint pels jugadors i per alguns bojos, no gaires, que s’hi van posar al capdavant.
