Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Les fires de les mules




El proper diumenge, 26 de novembre, se celebrarà a Organyà la tradicional fira de Sant Andreu, que com bé sabem, de tota l’alta ribera del Segre era la més important i de referència del bestiar de peu rodó, en concret dels muls. Encara és fàcil distingir les singulars eres de fira en el traçat urbà d’Organyà travessat per la carretera, que han sobreviscut al canvi de sistema i al natural creixement urbanístic. Just la carretera passa per bona part de l’antic firal dels muls, que avui és aquesta ampla travessera que proveeix d’aparcament els comerços propers.

La fira d’avui és un record de l’antiga, que aglutinava ramaders i tractants de tota la regió, alguns dels quals venien de terres valencianes i castellanes. Com bé sabem, l’arribada del motor i la mecanització del camp suposaren el punt final a un comerç arrelat en el temps i l’antigor, en concret a partir d’època moderna.

Salàs de Pallars, considerada l’altra gran vila firaire de peu rodó de la regió, se situa a la ribera del Noguera Pallaresa. Igual que Organyà, va tenir el seu moment d’esplendor i la posterior decadència durant la segona meitat del segle passat. Amb el permís dels ganxos, Salàs constituïa un immens pol comercial firaire. Perquè no se n’esvaeixi el record i per donar una visió acuradament històrica del que havien estat les fires ramaderes de Salàs, l’Ajuntament d’aquesta població i l’editorial Garsineu de Tremp ja porten editats un total de sis Quaderns de Fira, uns afinats reculls, sobretot històrics, de diferents aspectes de la fira de Salàs.

Enguany, ha estat el torn del doctor Jacinto Bonales Cortés, que a casa nostra l’hem conegut per l’estudi de límits i per la història territorial d’Andorra, que el Consell va editar en dos volums, de referència. Breu Història de la Fira de Salàs recull els orígens i evolució d’aquest certamen, incidint també en l’evolució històrica de la cria de mulars en la regió pirinenca, en la qual té un paper primordial Andorra. Molt recomanable lectura.

Les mules les trobem documentades a l’edat mitjana en les tinences de bestiar, tant de nobles com de pagesos grassos. Fins i tot, en una societat no avesada a la circulació de moneda, com era la del segle XI, és normal trobar-les indicades, conjuntament amb altre bestiar, com cavalls i vaques, com a comparació d’una quantitat de monedes d’or o de plata. Per exemple, l’any 1099, el monestir de Tavèrnoles comprà als comtes d’Urgell una propietat (alou) a Coll de Nargó pel preu de 40 unces d’or de valència o el seu equivalent, que era una mula. 

Molts encara conservem a casa el record d’aquestes fires, com Organyà i Salàs, veritables centres econòmics i financers d’una economia ramadera que unia diferents territoris i sabers. Iniciatives com la de Salàs ajuden a mantenir-ne viu el record.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte