La majoria de les meditacions guiades que faig tenen el so del riu de fons i això fa néixer la inspiració, és un dels seus múltiples efectes secundaris. Et vas relaxant cada cop més, la ment es va calmant a poc a poc i en aquesta ocasió em neix la idea o també podria ser el record que torna a mi de l’època de la universitat, quan estudiava Història de l'art.
El riu de fons em recorda la inspiració que naixia a la ment d’un mestre, del gran Leonardo da Vinci. L’artista, creador i també inventor (entre moltes altres coses) bevia de la natura com a font d’inspiració i saviesa. La mare naturalesa és una dona, és l’origen del món, femenina, és creadora del món i da Vinci s’inspirava en observar el riu per crear els rínxols dels cabells dels seus retrats femenins (La verge de les roques). En el rierol que baixava dolçament creant ondulacions i en les seves diverses formes i dibuixos hi veia els cabells de les dones, enrinxolats com les formes de l’aigua dolça. Cabells llargs i ondulants com la fluïdesa de l’aigua del riu.
No sé si us heu parat a pensar que la respiració, el fet d'inspirar i expirar té el mateix so que les onades del mar, quan l’aigua marxa mar endins i quan arriba de nou a la vorera del mar, emet el mateix so que la nostra inspiració i expiració d’aire. És curiós com, sovint, els nostres pensaments i les nostres emocions segueixen el mateix patró que els corrents d’un riu o les onades del mar. La nostra ment pot ser com l’aigua, amb moments de calma i serenitat, però també de turbulència i desordre. No obstant això, en cada moment de quietud, hi ha una oportunitat d’inspiració, una finestra a la qual podem accedir per comprendre millor qui som i quin és el nostre lloc en el món. Perquè, com la natura, també som imperfectes i alhora extraordinaris, sempre en moviment, sempre en transformació.
I després encara dubtem d’on venim? Som natura i amb ella, perfecció. Els peus són les arrels de la terra, igual que els arbres. Els nostres braços són les branques d’aquests mateixos arbres. Els fruits que es recullen a la terra també poden ser els que anem recollint nosaltres quan anem adquirint coneixement, experiències i complim els nostres objectius. Els ulls podrien ser tot un univers i el cap, ja és una altra història més complexa, caòtica i bella. Estem tan ocupats que no pensem en aquestes coses tan boniques. Els avions existeixen perquè les aus formen part del planeta Terra afortunadament. Da Vinci va crear molts invents curiosos i avançats per l’època que va viure, tot i això mai es van arribar a materialitzar ni construir, de creativitat no li'n mancava i aquesta contemplació i visió del món ens ha anat dotant fins avui d’aquesta bellesa transmesa fa uns 525 anys després.
Perquè no és un somni, no és que estigui endolcint la realitat, és història de l’art, senyores i senyors, amb una pinzellada personal, que mai li fa mal.
