Les ganes continuen intactes

Hi ha certes coses que no canvien mai. De vegades això és una cosa positiva, de vegades no tant. En aquest cas en particular, la nostra amiga la pluja és una convidada que no pot faltar en cada Sant Jordi. I encara que enguany hagi estat benvinguda per les circumstàncies que tots coneixem, almenys ens ha perdonat durant el matí.
El bo i positiu és que aquest Sant Jordi ha caigut en diumenge i el que suposàvem, es va complir: va ser tota una festa. M’agradaria emfasitzar una dada important: els llibreters diuen que enguany s’han superat les vendes d’altres edicions, marcades per la pandèmia i per l’evident mal temps. Però també és just reconèixer que el llibre continua gaudint de molt bona salut. Fins i tot a compte dels tòpics més obvis i repetits al llarg del temps: que si la televisió mataria la ràdio, que si el llibre electrònic mataria el paper, etc.
Tots, en algun moment, hem comès l’error d’omplir-nos la boca amb paraules apocalíptiques, sobretot amb les noves generacions. Ja sabeu, això que els joves no llegeixen. Pot ser que fins a cert punt sigui cert, però al mercat hi ha bastants casos d’històries per a joves que es venen com a xurros. La qüestió està a identificar on hi ha aquest mercat, perquè amb l’arribada de les xarxes socials, internet en general i els punts de venda com Amazon, els autors ara poden tenir accés directe als seus fans sense necessitat de cap intermediari.
Això és bo o dolent? És. I punt. El mateix passa amb la música i amb els sistemes d’streaming de pel·lícules, com Netflix, en detriment aparent respecte al cinema. La qüestió real és que, afortunadament, seguim amb ganes de consumir històries i cadascun de nosaltres tenim un nínxol de mercat diferent i un accés diferent a la distribució d’aquests continguts. El rellevant és que el contingut existeix i que podem accedir a ell. I aquest diumenge va ser una prova que la cultura continua intacta.
Es pot millorar? Per descomptat, només faltaria, però de tant en tant toca relaxar-se i gaudir, que no fa falta que cada dia ens estiguem queixant. I sí, ja sabeu que com diu aquesta famosa frase: “La gent no vol llegir, vol haver llegit”’. I de vegades comprem llibres que serviran més per fer créixer la nostra pila de pendents, que els que es transformaran en una lectura real. Però bé, tot no és possible, i, al cap i a la fi, les compres ajuden perquè la roda continuï girant. Ja decidirem cadascú de nosaltres què fer amb aquests llibres, que per a gustos, colors.
La pluja va fer acte de presència perquè no ens oblidem que certes coses no canvien mai, com la nostra passió per les bones històries.