Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

Les germanetes March, revisitades




“En un context com l’actual, Romeu i Julieta, com a bons adolescents que eren, tindrien smartphone, utilitzarien WhatsApp, s’haurien comunicat i el desenllaç tràgic de les seves morts no s’hauria produït”. Així plantejava Eva Arasa la reconstrucció d’aquest clàssic de la literatura adaptat als nous temps. Va ser fa mesos, en la seva inspirada xerrada Julieta amb smartphone, del TEDxAndorralaVella, en què els feia servir d’exemples literaris per reflexionar sobre com la tecnologia ha canviat la nostra manera de comunicar-nos i de relacionar-nos amb els altres.

Les adaptacions són indispensables per a la supervivència i evolució d’una espècie, ens explica la biologia. També per a la pervivència del món editorial, afegiria jo. Per això m’he estat interessant per Anna Todd, una autora que ha passat de l’anonimat de les històries per entregues en plataformes de Fanfiction (Wattpad, en el seu cas) al best-seller internacional, amb la seva reeixida tetralogia After. I ara s’ha atrevit amb una versió de Donetes, de Louise May Alcott, en clau mil·lennista.

A Sisters les renovades germanes March –Meg, Jo, Beth i Amy– no ho tenen més fàcil que les originals. Experimenten la vida contemporània de les noies adolescents d’avui per trobar-se relacions més directes, d’orientació homosexual; pateixen les conseqüències d’enviar segons quines fotos privades pel telèfon, s’enfronten amb el bullying sexual... He de reconèixer que m’he perdut amb algunes de les terminologies i, encara pitjor, m’he espantat.

En un sopar recent, algú deia que l’adolescència d’ara és pitjor que les d’abans. I aquestes germanes March del segle XXI en podrien ser una bona mostra. Però soc de l’opinió que, independentment dels temps que toqui viure, totes les adolescències són estimulants o, com consigna David Bueno a Neurociència per a educadors, ben entretingudes. I ho dic des de la ingenuïtat de qui s’aferra al crepuscle ambigu de la infància d’una filla que ja demana el seu mòbil i encara ens crida a mitjanit perquè la rescatem dels seus malsons. Bueno parla de “descontrol emocional”, de connexions i xarxes neuronals que s’activen i desactiven espontàniament, segons els estímuls exteriors, i que l’objectiu de tot plegat és que el jove maduri “de forma equilibrada”.

Una mica com en el món exterior on, potser sí, les altres xarxes, les socials i la contínua connectivitat, estan modificant les regles del joc de les relacions interpersonals, esperem que cap a la recerca d’un nou equilibri. En aquest context, podríem salvar els amants de Verona del seu destí tràgic amb un mòbil d’última generació? Ni Arasa apostaria per ells: “Si Shakespeare hagués volgut mantenir el seu final, s’ho hauria manegat perquè els personatges no tinguessin cobertura o perquè els pares de Julieta li haguessin pres l’smartphone”.

Que n’és de difícil escapar d’un destí tràgic en la literatura.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte