Les guerres internes maten i ho fan doblement. Una redundància i una frase gastada, si voleu, perquè tota guerra mata, duri poc o molt, sigui declarada o intuïda, sigui del nord o del sud, i perquè això d’internes fa com una mica de fàstic. Però els conflictes més mortífers són els que es donen al si de les entitats, de les institucions, dels governs, de les empreses... I tot per una quota de poder, ni que sigui una engruna, que em fa ser més que l’altre, que em fa tenir la raó i sobretot la darrera paraula. El pitjor... Ah, és que hi ha un pitjor? Doncs sí. El pitjor és implicar terceres persones en la nostra guerra particular amb la intenció conscient o no de poder descansar els nostres desencerts i frustracions en un o una que passava per allí i hem aconseguit captivar, engolir i enredar perquè ens faci de portaveu i sobretot per poder-lo usar per descarregar les culpes i tota la nostra ira si veiem que no tenim les de guanyar i les coses van mal dades. Quanta frase feta, doncs sí, avui toca. I tot per dir chè cosa? Doncs que la vida aquí i ara està limitada a un espai, tot i que voltem la seca i la meca i la vall d’Andorra, i a un temps, tot i que visquem els més robustos més enllà dels 100. No sabem quant de temps se’ns és concedit de viure ni en quin lloc o llocs el viurem, però el que sí podem fer és no encetar guerres d’aquestes internes que multipliquen per dos els efectes letals i desgasten fins a l’extenuació. Siguem positius, enmig de tantes dificultats que ens toquen viure i en la mesura que depengui de nosaltres, de mi, fem un pacte de no agressió. Idealista? I per què no?
