Les heures

Editorial Andorra és el segell degà dels existents al Principat. No sols l’avala l’experiència de més de mig segle, sinó també la qualitat lligada a l’entusiasme que els seus integrants sempre posen en les publicacions que duen a terme. Avui, les dificultats de publicar llibres en paper es multipliquen a les empreses petites. Per això cal agrair profundament que romàntics il·lustrats inverteixin en un negoci en el qual la rendibilitat espiritual és, malauradament, inversament proporcional a la material. 

Una primera època internacional gloriosa (1967-1977) i un segon període de mecenatge nacional que finalitza l’any de la mort del fundador, Bartomeu Rebés Duran (1997), donen pas a l’actualitat. Xavier Rebés d’Areny-Plandolit, substituït progressivament per Lluís Viu Rebés al capdavant del projecte, i un equip reduït que treballa amorosament, entre tots li donen una nova empenta, el modernitzen, diversifiquen les produccions i continuen la vocació de servei a la cultura andorrana tot apostant per nous valors, escriptors consolidats i artistes d’aquí i de fora de les nostres fronteres.

Dins l’extens catàleg, a recer del fons bibliogràfic, reedicions, traduccions, narracions i altres criatures literàries, els amants de la poesia estimem especialment la Col·lecció Hedra, i més encara per la sort d’haver-hi participat.

Hi han brostat i tret fulla i s’hi han enfilat hedres esponeroses. Esbossos en la mirada tendra de Georgina Rabassó. Carícies amarades de crepuscles tristos de Marta Repullo. Terres segellades per les mans transcendents de Joan Reguant. Esperit de llima, agre i dolç, i atzars i necessitats d’Ester Suñé. Distàncies escurçades entre l’home despullat i la natura feréstega d’Arnau Orobitg. Retalls de paisatges pintats a llapis per David Gálvez i escrits en colors per Mònica Armengol. Repetició i diferència de la condició humana passada pel sedàs de la ment lúcida d’Antoni Caus.

I, perdoneu la referència personal perquè em venç la il·lusió de tornar-hi per quarta vegada com a autor. Ahir va néixer i demà presentem a La Llacuna en societat el dotzè volum de la col·lecció. Volem celebrar-ho amb amics nostres, de les lletres i de les arts. Recordarem, mentre el flairem i l’acariciem, les olors que vam sentir amb l’Àngels Xandri a la Impremta Envalira quan vam donar el vistiplau a les proves de color de les cobertes. Tornarem a la vall d’Ordino acompanyats de Sergi Mas i Loli Rodríguez, que han convertit els versos, a la llum de les seves il·lustracions, en un aplec de tresors compartits. Caminarem al costat del Lluís un vespre d’estiu per paratges de ferro. Conversarem amb el Titus i la Fina sobre les heures que creixen i minven. Travessarem camps semàntics amb la Pites. Abraçarem les ressonàncies tel·lúriques de Víctor Arrabal.

I desitjarem que els lectors es converteixin en intèrprets dels haikus al sol que bat la penya.