Les infraestructures que volem

La preocupació per les infraestructures està per damunt de les ideologies i és present a tots els programes. És evident que, sense tenir-ne, serà impossible tirar el país endavant. Però també cal dir que la política és l’art de definir prioritats i en aquest punt, com en tots, s’ha d’analitzar i decidir la urgència de cada actuació.

Abans de res, convé recordar que som un petit país que viu en bona part del turisme. I que els milions de visitants que rebem no tenen cap més remei que arribar-hi en cotxe, principalment per la frontera del sud. I aquí tenim la primera pregunta: cal condemnar-los a patir els embussos habituals a la sortida del túnel de Sant Julià de Lòria?

No pretenc valorar la feina dels tècnics en turisme de les nostres administracions, però penso que si la gent que ens visita marxa contenta, serà més fàcil que torni. De la mateixa manera que si els molts ciutadans andorrans que per raons de feina, de salut i d’oci ens hem de desplaçar cap a Espanya, ho fem sense cues i neguits, tothom hi sortirà guanyant.

Pel que fa als milers de desplaçaments que fem andorrans i residents cada dia a l’interior del país, cal destacar dos punts negres, que amb les últimes decisions polítiques encara ho són més: la zona del carrer de la Unió i la rotonda del Quilòmetre 0, així com el dilema que se’ns planteja cada cop que hem de travessar la Massana.

La rotonda del Quilòmetre 0 serveix principalment perquè els cotxes que circulen pel carrer de la Unió puguin fer girs de 180 graus, cosa que fa que un mateix vehicle talli dos cops el pas als que van en línia recta per la carretera General 1 i 2. A l’altre extrem del carrer, a l’altura de la rotonda de la Dama de Gel, passa gairebé el mateix, ja que els cinc vials que baixen d’Escaldes i de la Massana conflueixen en un sol vial de baixada i en l’esmentat carrer de la Unió. I això és perquè quan es va fer l’avinguda Meritxell per a vianants, es va actuar pensant més en el curt termini que no pas en la necessitat de planificar, racionalment, a més llarg termini.

Potser una tercera rotonda, situada tal vegada a l’inici de l’avinguda del Fener, podria pal·liar una mica aquests dèficits de circulació i eliminar l’obstacle natural que s’hi ha generat. Actualment, a una persona que ve d’Escaldes li és més còmode anar cap a Canillo que cap a Santa Coloma.

Pel que fa a la Massana, som conscients que el cost del vial de desdoblament de la carretera és considerable, però la realitat és que cada vegada que volem anar a Ordino som més els que optem per passar per Anyós, on la carretera no està ni de bon tros preparada per suportar-ho. I el mateix passa amb la carretera de Sispony. Per tant, encara que sigui per fases, és imperatiu anar-hi pensant.

D’altra banda, hem de parlar de la principal necessitat de l’economia andorrana en matèria d’infraestructures: l’aeroport. Un altre tema que demana un acord per damunt de partits i d’ideologies concretes.

No podem pretendre atraure inversió estrangera i turisme de qualitat si no podem fer aterrar persones a l’interior del país. Per això, cal reunir recursos públics i sobretot privats perquè tècnics especialistes de prestigi defineixin un lloc òptim on ubicar-lo, més enllà de l’interès particular dels propietaris dels terrenys adjacents, i buscar recursos privats per finançar-lo.

Estic segur que aquestes propostes, ben estudiades i programades, milloraran la qualitat de vida dels andorrans i contribuiran molt a la reconversió econòmica que ens cal. Les trobareu al programa de Terceravia, una opció centrada en la cerca de solucions concretes per a problemes concrets, que defensem un grup de dones i homes disposats a treballar per l’estudi racional de les coses i per l’acord entre tots els ciutadans que hem de tirar aquest país endavant.