Que Sant Jordi és una de les nostres tradicions més boniques no n’hi ha cap dubte. Per aquestes dates ja sol fer bon temps, pel carrer la gent passeja contenta, es veuen llibres i roses arreu. És com un renéixer en tots els sentits. Per celebrar-ho s’organitzen fires a cada parròquia. Les escoles acullen activitats, i també ho fan les cases pairals. Els comuns preparen berenars i ball per als jubilats aprofitant aquesta diada. Fins i tot s’hi desplaça algun representant de l’equip de govern, que ofereix roses i llibres als presents. Aquests esdeveniments que preparen les corporacions per a la gent gran solen ser altament concorreguts. Centenars de persones. Són jubilats, homes i dones, que es comuniquen amb els fills i nets per WhatsApp, a través de smartphones superxulos. Retoquen imatges amb Photoshop i les comparteixen després amb els col·legues per Google Drive. També es mantenen en forma, fan Pilates i classes d’hipopressius, assisteixen a conferències i fan cursos de fotografia digital. Són la gent gran d’avui, que ha canviat al mateix temps que ha canviat la resta de la societat. Com pot ser, doncs, que els representants polítics es desplacin per felicitar-los el Sant Jordi i ho facin posant en escena comportaments amb olor de ranci i que no encaixen gens amb la realitat, regalant als homes un llibre i a les dones... una rosa? Que gestos com aquests també creen cultura i modelen conductes. I que les polítiques d’igualtat comencen per aquí. Per a totes un bon llibre! Que, com diu el lema, llegir ens fa lliures. O potser això no entra dins dels plans...
